Paradís particular (Macià Menyspel)

Paradís particular

Somiaré que m’estimes, ni que sigui mentida
i viuré en el meu somni lluny de la realitat
i faré d’aquesta il·lusió la meva vida
encara que això m’exiliï a la soledat

Recordaré només les frases amables que m’has dit
i fora de context, pensaré que són d’amor i no de simpatia
i cada comentari tindrà per mi la vigència del primer dia
mentre que per tu formaran part de l’oblit

I immers en el meu propi engany no em sentiré presoner
sinó que seré feliç de la cuirassa que em manté aïllat
perquè en el meu món, jo seré el teu amant que mai vaig ser
perquè lluny teu, estaré més a prop de tu com mai he estat

I construiré el meu cel aquí mateix
el meu propi paradís particular i personal
i l’únic preu que hauré de pagar serà la meva mort social
i veuré com mentre la nostra amistat mor, el nostre amor neix

I delirant deixaré que passin els dies sense comptar
i aniran evolucionant també les nostres fictícies vides
i envelliré sol mentre tu estàs lluny, enllà
i jo creient que les nostres vides han transcorregut unides

Macià Menyspel
Paradís particular

Referència:
Menyspel, Macià. Paradís particular. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

---