![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
No! Res no mor
DIPLOMA D'HONOR
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH,
Desembre 2010
No sé qui diu que tot s’acaba...
que la brasa esdevé cendra,
que els volcans s’apaguen...
No! Res no mor,
no pot morir el que estimem...
Respiro cada albada
fum que em deixa la pluja
damunt terra temperada,
fumerol de vivències
que m’emplena l’ànima.
Volen fulles darrere flames
d’un passat que encara és viu;
em retornen olors antigues
que em duen des de l’ombra
entranyables records,
noms escrits a cada rosa
d'un jardí que encara alena;
els ocells hi han fet un petit niu,
per oferir-me sempre caliu...
No! Res no mor,
giro fulls d’hores perdudes,
i els torno a llegir de nou...
que la brasa esdevé cendra,
que els volcans s’apaguen...
No! Res no mor,
no pot morir el que estimem...
Respiro cada albada
fum que em deixa la pluja
damunt terra temperada,
fumerol de vivències
que m’emplena l’ànima.
Volen fulles darrere flames
d’un passat que encara és viu;
em retornen olors antigues
que em duen des de l’ombra
entranyables records,
noms escrits a cada rosa
d'un jardí que encara alena;
els ocells hi han fet un petit niu,
per oferir-me sempre caliu...
No! Res no mor,
giro fulls d’hores perdudes,
i els torno a llegir de nou...
Pilar Campmany i Piqué
(Barcelona)
No! Res no mor
Referència:
Campmany i Piqué, Pilar. No! Res no mor. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada