Nens robats
No sé si vull despertar la fera
que descansa fa segles
dins un gran forat,
ella vol sortir i jo
li retardo l’espera,
vull seguir jugant
a fer que sóc gran.
Si un dia la puc mirar als ulls,
tot i que em tempta la trobada,
podré sostenir-li la mirada?
Però ara cerco a les estrelles
per contenir l’aguait,
mentre siguis amb mi
no et vull veure morir.
Adéu ànima... torna!
t’esperaré sempre!
i per molt temps que passi
jo et seré fidel,
perquè et guardo l’anhel
i amb la teva espurna
he construït
un univers sencer,
a recer del poder,
que em va trair.
Univers secret que esclata
de cendres ignorades
i porta les flors mes desitjades,
a les tombes dels infants.
Infants valents, petits gegants.
que descansa fa segles
dins un gran forat,
ella vol sortir i jo
li retardo l’espera,
vull seguir jugant
a fer que sóc gran.
Si un dia la puc mirar als ulls,
tot i que em tempta la trobada,
podré sostenir-li la mirada?
Però ara cerco a les estrelles
per contenir l’aguait,
mentre siguis amb mi
no et vull veure morir.
Adéu ànima... torna!
t’esperaré sempre!
i per molt temps que passi
jo et seré fidel,
perquè et guardo l’anhel
i amb la teva espurna
he construït
un univers sencer,
a recer del poder,
que em va trair.
Univers secret que esclata
de cendres ignorades
i porta les flors mes desitjades,
a les tombes dels infants.
Infants valents, petits gegants.
Glòria Montllor Nogués
(Barcelona, 1959)
Nens robats
Referència:
Montllor Nogués, Glòria. Nens robats. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada