![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Navego pels camins d’atzar
Navego pels camins d’atzar del vent amb l’aire
absent
del que no cerca, del que sap
que no sap i no vol
saber.
Viatger displicent dels dies
i les hores
vençudes, he trobat rosegons de temps
i engrunes de records i he descobert,
en el camp serè dels núvols,
els lliris blancs
de la primavera eterna.
Amb desficiós afany assaboreixo la dolçor
aspra de la vida,
amb l’aspecte indiferent del que no escolta,
del que sent
en la simfonia càlida del silenci
la veu sense paraules
de l’existència:
de tot el que som i podem
ésser.
absent
del que no cerca, del que sap
que no sap i no vol
saber.
Viatger displicent dels dies
i les hores
vençudes, he trobat rosegons de temps
i engrunes de records i he descobert,
en el camp serè dels núvols,
els lliris blancs
de la primavera eterna.
Amb desficiós afany assaboreixo la dolçor
aspra de la vida,
amb l’aspecte indiferent del que no escolta,
del que sent
en la simfonia càlida del silenci
la veu sense paraules
de l’existència:
de tot el que som i podem
ésser.
Xavier Serrahima
(Terrassa, 1966)
Navego pels camins d’atzar
Referència:
Serrahima, Xavier. Navego pels camins d’atzar. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada