Naufragi (Montserrat Bastons)

Naufragi

Com aboca l’onatge a la sorra d’una illa
les restes trossejades d’un vaixell naufragat,
aquesta nit evoco, amb la lluna que brilla
i la brisa que es bressa, un temps del meu passat,

el temps en què sortíem, quan la teva veu gerda
m’enjardinava els dies, quan durant el descans
d’un semàfor vermell junts donàvem llum verda
a l’instant a l’instint d’atraure’ns com imants

i desbocar les boques i vessar de besades
i els dits se’ns desfermaven i ens prenia un desig
feroç com un tornado d’ales agegantades
que arrenca i arrabassa tot el que té pel mig.

I em vaig enamorant de tu de mica en mica.
I un dia et dic: “t’estimo” com qui diu un conjur
sagrat i conscient del que això significa.
I un dia ja concebo en plural el futur.

Si em sentia la noia més feliç de la terra,
si m’injectaves música a les cordes del cor,
per què l’amor se’ns torna amarga aroma, guerra
de retrets, patiment? Per què l’amor se’ns mor?

Cap a on ha emigrat aquella papallona
que em volava pel ventre quan amb ulls somrients
em feies un regal? Per què tot Barcelona
juga a senyalitzar-me, ara, els bons moments?:

«aquí vau celebrar el vostre aniversari»,
«en aquest banc vau seure i us vau quedar xerrant»,
«per aquest carreró un vespre vau passar-hi»,
«vau sopar fa un mes en aquest restaurant».

I em dessagno de llàgrimes i menjo melangia
i dormo sense somnis i m’assolen els cels
i cap medicament el dolor no em pal·lia
i per buscar respostes pregunto als estels

si com sovint jo hi penso tu també sols pensar-hi,
si els records et roseguen, si no veure’ns et dol,
si podríem tornar… O si, ben al contrari,
t’estàs en una platja prenent tranquil el sol...

Per això, et desitjo, vagis allà on vagis,
“bon vent i barca nova” i que tinguis més sort:
hem après que la vida és plena de naufragis,
que no tots els amors arriben a bon port.

Montserrat Bastons
(Barcelona, 1986)
Naufragi

Referència:
Bastons, Montserrat. Naufragi. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html