Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Mediterrània» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Mediterrània

Amb tentines em temptes i tinc,
Després del frec subtil, la sang
Del color dels teus somnis, blanc
Oneig que bategues endins del cos.

I pronuncies paraules mentre vinc
Al teu jaç d'escuma i de sorra, càlid
Bressol que m'ha vist encetar l'hàlit
I em veurà acabar-lo entre flors i plors.

Blau immens, m'encens el delit de restar
Al teu costat, dia rere dia, fins al final:
És blava la ferida, igual que la cicatriu

Que, des de la naixença, em recorda el caliu
De l'origen, el dolç vaivé que sempre em cal
Per seguir, blava mar brava, cap al demà.

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Mediterrània

Il·lustració: "Mediterrani"
Joaquim Sunyer i de Miró
(Sitges, 1874 - Barcelona, 1956)

Referència:
Servé Galan, Lluís.
Mediterrània.
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html


Lo Càntich - Número 6
Odissea, 2010