Mareny blau
Esperava el seu adveniment.
Ha arribat cansat, descalç
sobre el no-rés d’una obscura i tancada nit.
Ha deixat enrere
l’acompassat ritme, la carícia
el perfum d’aigua neta
l’etern sabor que
l’infatigable abraç de la seua escuma
captiva la sorra.
I, ha arribat
nuu de vent i sal. I, ha arribat
ignorant el seu etern destí
ignorant el seu horitzó, -fil invisible- junt el cel
ignorant la dansa nocturna d’aquells
els seus núvols de cera, companys i amics.
I, ha arribat, ignorant l’ingràvid cant de sirena.
I, ha arribat
fins el meu jaç, humint els meus cabells.
M’ha elegit entre tots el batecs, entre
totes les seues llunes, on habita.
I, davant la callada presència de la seua pròpia brisa
-temblorós d’estima i amb pausat ritme-
ha desgranat
l’enyorança de pit trencat
el seu solemne abandonament
el seu infatigable i ronc accent
com cercant
el secret, el recer, l’assossegada mà
entre l’espai d’aquest vers.
I, reposat, amb la lentitud de la llum
d’un alba, miratge infinit
ha tornat
a ocupar el seu lloc
el seu vast i inabastable regne
el seu altar ferm, segur
el seu destí immensament generós...
El mar, la mar.
Sí, aquesta nit, he escoltat la seua veu
moment etern, com el meu somni.
Ha arribat cansat, descalç
sobre el no-rés d’una obscura i tancada nit.
Ha deixat enrere
l’acompassat ritme, la carícia
el perfum d’aigua neta
l’etern sabor que
l’infatigable abraç de la seua escuma
captiva la sorra.
I, ha arribat
nuu de vent i sal. I, ha arribat
ignorant el seu etern destí
ignorant el seu horitzó, -fil invisible- junt el cel
ignorant la dansa nocturna d’aquells
els seus núvols de cera, companys i amics.
I, ha arribat, ignorant l’ingràvid cant de sirena.
I, ha arribat
fins el meu jaç, humint els meus cabells.
M’ha elegit entre tots el batecs, entre
totes les seues llunes, on habita.
I, davant la callada presència de la seua pròpia brisa
-temblorós d’estima i amb pausat ritme-
ha desgranat
l’enyorança de pit trencat
el seu solemne abandonament
el seu infatigable i ronc accent
com cercant
el secret, el recer, l’assossegada mà
entre l’espai d’aquest vers.
I, reposat, amb la lentitud de la llum
d’un alba, miratge infinit
ha tornat
a ocupar el seu lloc
el seu vast i inabastable regne
el seu altar ferm, segur
el seu destí immensament generós...
El mar, la mar.
Sí, aquesta nit, he escoltat la seua veu
moment etern, com el meu somni.
Mª Salud Pla Girbés
(València, 1959)
Mareny blau
Referència:
Pla Girbés, Mª Salud. Mareny blau. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada