L’onada del vespre
ACCÈSIT
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH
Desembre 2010
I
Entren de nou al fons del cau desconegut
la llum somorta, l’ombra i el palp de l’existència;
el gust íntim del goig i el temps que va envellint.
Tard o d’hora faràs de demiürg secret
per poder dir i refer aquesta vella història.
Capbussa’t, doncs, d’un cop. Però no provis encara
d’agombolar els records: Tens els dits massa balbs.
II
Agafar aquesta tarda, presoner d’un desfici,
trinxar-la contra el mur i tancar els ulls de nou!
Ja saps que pots veure, només reflexos i ombres.
Oh! Qui pogués reviure en habitacles clars;
poder contemplar el món amb tot el sol als ulls,
sense el colpeig de l’ànsia. Entendre el codi obscur;
sentir la llum profunda que l’esguard amplifica.
I tot, veu, pas i gest, decidit a ignorar
uns anys tenyits d’obscur, quan el temps es fa estrany.
III
Poder estripar aquells versos desencaixats i foscos,
i que el foc sigui amnèsia. Aprendre uns planys de veu intensa;
incrustar-los d’un cop a la memòria.
Servar per sempre més el dret d’assaborir-los.
Tens un dir tan antic que sempre torna a néixer
i que brolla generós del fons del pou secret,
-mai no ho sabrà ningú- fet de tresors i tardes.
... aquest Mompou tan bell, que ara et regala pau,
que sap abrusar l’ànsia i emmalaltir els sentits,
dirà allò que no puc si arribo a estripar els versos.
IV
Pentinaràs suau els records de l’estiu
quan et trobis de nou colgat de terra i fosca.
Recordaràs els mars que, amb un poder precís,
escampen aire i llum i engendren sempre vida.
Sabràs cavalls de mort que el mar mateix desferma
i arriben, feridors, amb l’avalot del temps.
Hi haurà, per sempre, cants que amb una força antiga
alenen el teu pas del goig a la follia;
però el somni et fugirà quan les mans ja l’encalcin
i hauràs d’assaborir-lo al fons de tu mateix.
Allisaràs mil cops cabells prims d’esperança
i així entendràs els anys com l’onada del vespre,
que ve de lluny, se’t dóna, et colpeix i et captiva.
Entren de nou al fons del cau desconegut
la llum somorta, l’ombra i el palp de l’existència;
el gust íntim del goig i el temps que va envellint.
Tard o d’hora faràs de demiürg secret
per poder dir i refer aquesta vella història.
Capbussa’t, doncs, d’un cop. Però no provis encara
d’agombolar els records: Tens els dits massa balbs.
II
Agafar aquesta tarda, presoner d’un desfici,
trinxar-la contra el mur i tancar els ulls de nou!
Ja saps que pots veure, només reflexos i ombres.
Oh! Qui pogués reviure en habitacles clars;
poder contemplar el món amb tot el sol als ulls,
sense el colpeig de l’ànsia. Entendre el codi obscur;
sentir la llum profunda que l’esguard amplifica.
I tot, veu, pas i gest, decidit a ignorar
uns anys tenyits d’obscur, quan el temps es fa estrany.
III
Poder estripar aquells versos desencaixats i foscos,
i que el foc sigui amnèsia. Aprendre uns planys de veu intensa;
incrustar-los d’un cop a la memòria.
Servar per sempre més el dret d’assaborir-los.
Tens un dir tan antic que sempre torna a néixer
i que brolla generós del fons del pou secret,
-mai no ho sabrà ningú- fet de tresors i tardes.
... aquest Mompou tan bell, que ara et regala pau,
que sap abrusar l’ànsia i emmalaltir els sentits,
dirà allò que no puc si arribo a estripar els versos.
IV
Pentinaràs suau els records de l’estiu
quan et trobis de nou colgat de terra i fosca.
Recordaràs els mars que, amb un poder precís,
escampen aire i llum i engendren sempre vida.
Sabràs cavalls de mort que el mar mateix desferma
i arriben, feridors, amb l’avalot del temps.
Hi haurà, per sempre, cants que amb una força antiga
alenen el teu pas del goig a la follia;
però el somni et fugirà quan les mans ja l’encalcin
i hauràs d’assaborir-lo al fons de tu mateix.
Allisaràs mil cops cabells prims d’esperança
i així entendràs els anys com l’onada del vespre,
que ve de lluny, se’t dóna, et colpeix i et captiva.
Jaume Badia Pujol
(Callús, 1959)
L’onada del vespre
Referència:
Badia Pujol, Jaume. L’onada del vespre. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada