"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

L’onada del vespre
(Jaume Badia Pujol)

L’onada del vespre

ACCÈSIT
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH
Desembre 2010


I
Entren de nou al fons      del cau desconegut
la llum somorta, l’ombra      i el palp de l’existència;
el gust íntim del goig      i el temps que va envellint.
Tard o d’hora faràs      de demiürg secret
per poder dir i refer      aquesta vella història.
Capbussa’t, doncs, d’un cop.      Però no provis encara
d’agombolar els records:      Tens els dits massa balbs.

II
Agafar aquesta tarda,      presoner d’un desfici,
trinxar-la contra el mur      i tancar els ulls de nou!
Ja saps que pots veure,      només reflexos i ombres.
Oh! Qui pogués reviure      en habitacles clars;
poder contemplar el món      amb tot el sol als ulls,
sense el colpeig de l’ànsia.      Entendre el codi obscur;
sentir la llum profunda      que l’esguard amplifica.
I tot, veu, pas i gest,      decidit a ignorar
uns anys tenyits d’obscur,      quan el temps es fa estrany.

III
Poder estripar aquells versos      desencaixats i foscos,
i que el foc sigui amnèsia.      Aprendre uns planys de veu intensa;
incrustar-los      d’un cop a la memòria.
Servar per sempre més      el dret d’assaborir-los.
Tens un dir tan antic      que sempre torna a néixer
i que brolla generós      del fons del pou secret,
-mai no ho sabrà ningú-      fet de tresors i tardes.
... aquest Mompou tan bell,      que ara et regala pau,
que sap abrusar l’ànsia      i emmalaltir els sentits,
dirà allò que no puc      si arribo a estripar els versos.

IV
Pentinaràs suau      els records de l’estiu
quan et trobis de nou      colgat de terra i fosca.
Recordaràs els mars      que, amb un poder precís,
escampen aire i llum      i engendren sempre vida.
Sabràs cavalls de mort      que el mar mateix desferma
i arriben, feridors,      amb l’avalot del temps.
Hi haurà, per sempre, cants      que amb una força antiga
alenen el teu pas      del goig a la follia;
però el somni et fugirà      quan les mans ja l’encalcin
i hauràs d’assaborir-lo      al fons de tu mateix.
Allisaràs mil cops      cabells prims d’esperança
i així entendràs els anys      com l’onada del vespre,
que ve de lluny, se’t dóna,      et colpeix i et captiva.

Jaume Badia Pujol
(Callús, 1959)
L’onada del vespre


Referència:
Badia Pujol, Jaume. L’onada del vespre. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]