![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
L’eternitat de l’amor
Llunyà és el record de la meva ànima,
record que atorgava escalfor,
sentiment de tendresa, de viure,
fet amb dolç somriure
i pres sempre que els seus llavis m’oferia.
Aquest camí no és igual per a tots,
tothom el recorre sense veure la fi,
arribant de sobte, sense possibilitat d’aturar-se,
acceptant allò escrit en el nostre destí.
Ella arribà abans d’hora,
encara que junts, el seu fou més curt,
sol continuo, desitjant amb ànsia,
creuar la frontera entre la vida i l’amor.
Vida trista i apagada,
amor ocult en el meu horitzó.
record que atorgava escalfor,
sentiment de tendresa, de viure,
fet amb dolç somriure
i pres sempre que els seus llavis m’oferia.
Aquest camí no és igual per a tots,
tothom el recorre sense veure la fi,
arribant de sobte, sense possibilitat d’aturar-se,
acceptant allò escrit en el nostre destí.
Ella arribà abans d’hora,
encara que junts, el seu fou més curt,
sol continuo, desitjant amb ànsia,
creuar la frontera entre la vida i l’amor.
Vida trista i apagada,
amor ocult en el meu horitzó.
Sergi Orea Vilàs
(Barcelona, 1974)
L’eternitat de l’amor
Referència:
Orea Vilàs, Sergi. L’eternitat de l’amor. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada