...La vida, tota (Josep Maria Anguera)

...La vida, tota

No tenia cap intenció de fer un brindis amb el sol.
Era incapaç d'alçar el seu cos en homenatge.
No em senta bé aquest vestit, si m'hagués conegut
aquest maleït mirall fa trenta anys...
Voldria re-dissenyar-me, re-inventar-me i a l'hora
redescobrir tot allò que s'ha perdut, mentre
amors amb recel m'enganyaven, m'estafaven,
em fotien el temps i la vida...la vida, tota.
No tenia cap intenció de caure en la temptació
d'aquella lluna d'agost, per més que l'astre insistia.
Qui creus que vol enamorar-me?
Qui pot voler veure'm dormida?
I quan tu axis marxat, no vulgui cremar el record?
Jo, hauré somniat una nit com l'infinit,
plena de tu lluna,unes hores amb mil hores.
L'eternitat feta carícies,una història sense fi,
un amor que trenqui el temps,que em torni la vida... la vida, tota.
No tenia cap intenció de lliurar-li un pols a la por,
d'ofegar la sensació de fer cinquanta.
Escolta'm! Creu-me! és ara!!!
Ara que amb el sol, el mirall i la lluna d'agost,
amb la teva nit d'amor eterna...
Passat el temps, per l'arc de Sant Martí!
Deixa't veure!
No molt millor, exhibeix-te!
Si algú et mira, mira'l!
Si algú et diu,respon-li!
Si tambors de guerra, a les armes!
Això del pas d'els anys és un parany de la vida... la vida, tota.

Josep Maria Anguera
(Barcelona, 1960)
...La vida, tota

Referència:
Anguera, Josep Maria. ...La vida, tota. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html