"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

La nit comença
(Joaquim Toset Masdeu)

La nit comença


La nit comença:
En una sola habitació creix un sentiment,
en foscor fins i tot, brillen ulls cecs d’esperança.
sobre un llit desfet es fa sentir, valent,
el cor ple d’emoció, i per fi sense recança.

Excuses poc treballades fan néixer el remordiment.
De fonament pateixen mancança,
mes un esguard somrient,
fa oblidar un planteig d’una balança.

S’han obert les feixugues comportes d’una nit aparentment llarga,
o almenys això sembla en pensament,
perquè contínua i rítmica com el treball de farga,
s’escola l’estona amb constància vehement.

Amb els dits entrecreuats com fils en cabdell,
d’un ensurt s’han trobat dos llavis, lentament.
què més puc dir, sinó que no cabo a la pell,
observant fascinat, els teus ulls de verda vivacitat ardent.

Perquè per veure’t em trobo anhelant,
no hi ha lloc per l’animositat afligida.
I és que tot s’emplena de vida

La nit avança:
A fora dansen llums d’hores passades,
fent parella amb arbres nus, seguint els aücs del vent,
que empeny amb melodies tronades,
sota un cel incoherent.

La llibertat es desproveeix de brida,
i magnifica la màgia del present.
I és que tot s’emplena de vida.

Amb nosaltres les parques es dediquen a jugar:
accelerant la línea cronològica riuen miserablement,
però no saben que tant ens és el seu bramar,
perquè tot i l’implícit efímer, gaudim cada moment.

La nit s’acaba:
El sol és alt i el dia es comença a llevar,
i el degoteig constant de sospirs inaudibles,
recorda que els trens, impassibles,
no se saben deturar.

Joaquim Toset Masdeu
(Reus, 1987)
La nit comença


Referència:
Toset Masdeu, Joaquim. La nit comença. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]