La nena meva
Si la lluna es fes clara
al néixer la matinada
tu, la nena meva
moriries entre la petonada
Però si el soroll de la teva absència
xiscla dins la buidor de la meva nit
tu, la nena meva
naixeries només per mi.
Si aquesta maleïda rodona
volta i volta només,
tu, la nena meva
amaga´t sense dir res.
Però si la llum del dia
t’obre la porta del món
tu, la nena meva
creix per dir que ja n'hi ha prou.
al néixer la matinada
tu, la nena meva
moriries entre la petonada
Però si el soroll de la teva absència
xiscla dins la buidor de la meva nit
tu, la nena meva
naixeries només per mi.
Si aquesta maleïda rodona
volta i volta només,
tu, la nena meva
amaga´t sense dir res.
Però si la llum del dia
t’obre la porta del món
tu, la nena meva
creix per dir que ja n'hi ha prou.
Rosa Badia Rivas
(Barcelona, 1973)
La nena meva
Referència:
Badia Rivas, Rosa. La nena meva. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada