![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La culpa, potser, és innocent
Des que em sé cos,
mots aspres i tossuts
s’arrapen a la meva ombra,
tot i que ja he començat a perdre-la.
S’escampen
pel fang del meu intel·lecte
i pel llot del meu pensament,
més enllà dels grafismes
que els sentiments han perfilat
amb llapis de cartró.
No vagarejo per ondulacions cal·ligràfiques
ni per absències mutilades.
Tampoc per les penombres d’un ara
sargit de passat,
ni per les clarors retallades
d’uns carrers de veus impossibles.
Emperò,
arrossego una pregunta:
què hi faig aquí?
mots aspres i tossuts
s’arrapen a la meva ombra,
tot i que ja he començat a perdre-la.
S’escampen
pel fang del meu intel·lecte
i pel llot del meu pensament,
més enllà dels grafismes
que els sentiments han perfilat
amb llapis de cartró.
No vagarejo per ondulacions cal·ligràfiques
ni per absències mutilades.
Tampoc per les penombres d’un ara
sargit de passat,
ni per les clarors retallades
d’uns carrers de veus impossibles.
Emperò,
arrossego una pregunta:
què hi faig aquí?
Valentí Ribes
(Ribes de Freser, 1947)
La culpa, potser, és innocent
Referència:
Ribes, Valentí. La culpa, potser, és innocent. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada