Intangible (David Soler Ortínez)

Intangible

La fredíssima foscor es desintegra,
es fragmenta entre els meus dits que ara creen
ombres sobre les roselles florides,
com fràgil gel aprimat que fa estona
que no compartim. Creix un altre dia
mentre noto dins meu el teu record
punyent i avui, com altres cops, et puc
veure jove com eres en aquella
nit d’estiu que ens rebolcàvem entre altes
roselles, i reies entre bardissa,
així com ho fa un infant nu a la platja
encrostat d’arena. Amb tot, tornaré
a la ciutat on els vehicles corren
impàvids del seu temps, on els vells trams
ja no xisclen però circulen fora
l’òrbita del temps, on els sentiments
moren i neixen sense glòria, on hi ha
gent amb menys sort a la vida que tu
o que jo, on he fet créixer el meu destí.
Res no és segur...Quins temors! Quantes pors
m’assalten avui a l’aurora! Aquesta
claror rogent potser trenca els somnis
dels homes; però tu, bell record meu,
en el meu cor estàs ben segura,
només suaument difusa, encrostada
d’arena dolça, lleument engrunada
per l’agònica infeliç cerca
de la felicitat del meu present.

David Soler Ortínez
(Igualada, 1987)
Intangible

Referència:
Soler Ortínez, David. Intangible. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

---