Illa de calma
Quan s’hi arriba de sobtada
Les arrels escampen el vol
Les ales jeuen a terra
No som flor ni llavor
La pell és suau i envellida
L’ànima pren el timó
La travessa vira a tornada
L’àncora ja no té lloc
Quan s’hi arriba de sobtada
Es desdibuixa el nord
El sud agafa embranzida
L’oremus se'ns fon
Quan en el cos ens entra la vida
Les ninetes guaiten
L’oïda cerca el silenci
Els peus encara caminen
Quan s’hi arriba de sobtada
Ens fem a la mar sens dubte
Ens enyora l’esperança
La certesa ens pren la parla
Abans de fer camí cap a casa
Invoco el meu miratge
Per cada vela plegada
Trobaré una illa de calma
Les arrels escampen el vol
Les ales jeuen a terra
No som flor ni llavor
La pell és suau i envellida
L’ànima pren el timó
La travessa vira a tornada
L’àncora ja no té lloc
Quan s’hi arriba de sobtada
Es desdibuixa el nord
El sud agafa embranzida
L’oremus se'ns fon
Quan en el cos ens entra la vida
Les ninetes guaiten
L’oïda cerca el silenci
Els peus encara caminen
Quan s’hi arriba de sobtada
Ens fem a la mar sens dubte
Ens enyora l’esperança
La certesa ens pren la parla
Abans de fer camí cap a casa
Invoco el meu miratge
Per cada vela plegada
Trobaré una illa de calma
Olga Farrent
(Barcelona, 1970)
Illa de calma
Referència:
Farrent, Olga. Illa de calma Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada