Essència de barri (Maria Isabel Valverde Hernández)

Essència de barri

Us veig anar i venir,
sou gent de cada dia,
anònima, senzilla,
gent del barri, genuïna.
Teniu la pell colrada,
la mirada molt viva,
plenes de temps les mans
i el cor farcit de vida.
La vostra veu és clara,
amb mots d’anar per casa,
fent el camí de sempre,
amb manyaga rutina.

A l’estiu quan el sol,
és generós de mena
i cruix sobre l’asfalt,
mentre la tarda crema,
a recer d’un portal
les hores fan conversa.
Parleu del temps passat
amb càlida tristesa
i d’aquella infantesa
marcada per la guerra
o de com ha canviat
el món des d’aleshores,
malgrat, encara hagi
violència, fam, misèria
i guerra, en altres terres.

Vosaltres sou l’essència
que configura al barri,
autèntica, palpable, ja
gairebé, extinta, de gest
predisposat, amable,
natural, potser, l’últim
vestigi d’una imatge
entranyable, que veig anar
i venir entre ametllers florits.

Maria Isabel Valverde Hernández
(Cervera, 1960)
Essència de barri

Referència:
Valverde Hernández, Maria Isabel. Essència de barri. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html