Esculls
Avui s’esfondren les estructures
de la quadrícula que m’atrapa.
Amb els ulls embenats
clausuro un congrés de folls,
mentre l’orquestra de morts,
toca a vius.
De fang tou esclaten els rostres
dels qui ahir es banyaven
en aigües tranquil·les.
Fang llefiscós esculpint les galtes.
Ara un niu de serps
ignora les regles
i els ofidis braus
m’ofeguen les cames
Tot naufraga,
fins i tot la mirada,
embarrancada en esculls coral·lins
de torturades formes resseques.
Del cel les formes dilatades
persegueixen la meva retina
i castiguen l’ordre preestablert.
Els esculls juguen amb l’escuma,
excusa inert per esfondrà
el pas rítmic de la rutina,
les dolces rialles,
la caverna màgica inexplicable.
Algú crida...
Ja no hi sou.
Només jo
i la claudicació de les formes
Només jo,
il·limitat i lliure.
de la quadrícula que m’atrapa.
Amb els ulls embenats
clausuro un congrés de folls,
mentre l’orquestra de morts,
toca a vius.
De fang tou esclaten els rostres
dels qui ahir es banyaven
en aigües tranquil·les.
Fang llefiscós esculpint les galtes.
Ara un niu de serps
ignora les regles
i els ofidis braus
m’ofeguen les cames
Tot naufraga,
fins i tot la mirada,
embarrancada en esculls coral·lins
de torturades formes resseques.
Del cel les formes dilatades
persegueixen la meva retina
i castiguen l’ordre preestablert.
Els esculls juguen amb l’escuma,
excusa inert per esfondrà
el pas rítmic de la rutina,
les dolces rialles,
la caverna màgica inexplicable.
Algú crida...
Ja no hi sou.
Només jo
i la claudicació de les formes
Només jo,
il·limitat i lliure.
Manel Maigi Barreda
(Tortosa, 1972)
Esculls
Referència:
Maigi Barreda, Manel. Esculls. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada