El teu adéu (Pascual R. Huedo i Dordà)

El teu adéu

Un adéu insolent serpenteja nits
zigzaguejant pèls i escapolint-se.
Recorrent membres,vexa porus
i trepitja, subornant-la,
la meua pell feta ja parracs.
Taladra, impetuós i maquiavèl·lic
trepant, la dermis indefensa.
encunya el múscul, s'acomoda.

Franqueja el nervi,
hi forada i no s'atura
-corbella afilada de pretèrits:
amors decapitats- continua, demiürg,
els seu periple delirant
mentre esperona humors
i s'arrossega per venes i artèries
i navega una mar sanguinolenta
trufada d'organismes, leucòcits.
I plaquetes i glòbuls ingenus;
i surca, traïdorenc, molls d'ossos.

Arriba presurós, el teu adéu
obstinat, vanitós, indemne
a tocar vilment la porta fràgil
dels meus ventrículs imprudents
descuidats, vulnerables,
que permeten, ingenus,
el pas al teu adéu intravenós
que doblega un cor obstinat
i entrebanca el pas sagnant
del líquid vital que em sosté
i viola el nucli i des de dintre,
definitivament franc ara,
conculca defenses, voluntats
hi clava els seus venables
amb vehemència ingrata.

El teu adéu pòstum em traspua,
em clenxa, nit rere nit
i emproat, llit rere llit
capcinetja de lluna en lluna
i vagarejant, em despulla.

Pascual R. Huedo i Dordà
(Castelló de la Plana, 1962)
El teu adéu

Referència:
Huedo i Dordà, Pascual R. El teu adéu. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html