"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El silenci es pinta de colors
(Josep Ferre Calabuig)

El silenci es pinta de colors


COM COMENÇA TOT?
(dedicada a una fulla solitària amb necessitat d’estimar)

Cau una fulla d’un arbre,
d’una llibreta, d’un calendari.

És d’un verd fosc
com la teva mirada.
Els ulls la dibuixen
amb melangia.

Cau una fulla d’un arbre,
s’amaga sota les seves branques,
rellisca pel seu tronc,
i somia que tu l’agafes
i la deixes assecar entre
les pàgines del teu diari.

Cau una fulla d’un arbre
i mor aplanada per uns amants
que es belluguen sota la seva ombra.

FULLES DAURADES
(dedicada a la tardor)

Una pluja d’or,
enrabiada, verda i seca
de sons de vidre,
d’ulls de color d’espelma,
de dia, de vidre, de neu.

Una catifa trencadissa,
espessa, suau, càl.lida,
s’enlaira amb un sol
de tarda, d’hivern,
un sol de diners.

Fulles de rovell d’ou,
fulles de palla seca,
fulles daurades.

SOROLLS DE COLORS

Teranyines velles; arrelades
a cases solellades i polsoses.
Camps d’herba de sorolls
inquiets.

Nits gelades per la tardor,
nits íntimes, nits que
escolten converses sinceres
i penetrants.

I mentrestant, ..., el silenci es pinta de colors.

Josep Ferre Calabuig
(Bocairent, 1970)
El silenci es pinta de colors


Referència:
Ferre Calabuig, Josep. El silenci es pinta de colors. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]