El silenci es pinta de colors (Josep Ferre Calabuig)

El silenci es pinta de colors

COM COMENÇA TOT?
(dedicada a una fulla solitària amb necessitat d’estimar)

Cau una fulla d’un arbre,
d’una llibreta, d’un calendari.

És d’un verd fosc
com la teva mirada.
Els ulls la dibuixen
amb melangia.

Cau una fulla d’un arbre,
s’amaga sota les seves branques,
rellisca pel seu tronc,
i somia que tu l’agafes
i la deixes assecar entre
les pàgines del teu diari.

Cau una fulla d’un arbre
i mor aplanada per uns amants
que es belluguen sota la seva ombra.

FULLES DAURADES
(dedicada a la tardor)

Una pluja d’or,
enrabiada, verda i seca
de sons de vidre,
d’ulls de color d’espelma,
de dia, de vidre, de neu.

Una catifa trencadissa,
espessa, suau, càl.lida,
s’enlaira amb un sol
de tarda, d’hivern,
un sol de diners.

Fulles de rovell d’ou,
fulles de palla seca,
fulles daurades.

SOROLLS DE COLORS

Teranyines velles; arrelades
a cases solellades i polsoses.
Camps d’herba de sorolls
inquiets.

Nits gelades per la tardor,
nits íntimes, nits que
escolten converses sinceres
i penetrants.

I mentrestant, ..., el silenci es pinta de colors.

Josep Ferre Calabuig
(Bocairent, 1970)
El silenci es pinta de colors

Referència:
Ferre Calabuig, Josep. El silenci es pinta de colors. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html