![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
El bressol de la meva mare
La meva mare sempre em canta cançons abans que es faci de nit
i em diu que encara sóc massa petit per veure el sol sortir,
de moment només el veig en somnis i ell també em canta.
Desitja tingui el mateix somriure que el meu pare,
sent així sempre seria estiu
i amb la seva alegria les flors riurien durant tot l’any.
En el bressol de la meva mare tot és fosc
però no tinc pas por a la foscor
perquè la seva veu és tota la llum que necessito
per viure abans que sigui prou gran per veure el sol sortir.
El meu pare m’explica les gestes dels seus herois de còmic,
diu que jo també seré com ells,
que lluitaré contra tota injustícia i
que d’aquesta manera aconseguiré una bella xicota
amb la qual podré compartir tota la meva vida,
com ell amb la meva mare.
En el bressol de la meva mare tot és fosc
però no m’espanten pas els enemics
perquè la seva valentia és tota la força que necessito
per lluitar abans que sigui prou gran per veure el sol sortir
Les meves àvies em comprem ja garlandes pel proper Nadal,
diuen que amb els temps que corren
un rei ha d’anar ben mudat als banquets
i que les gruixudes bufandes faran la seva funció
de fer fugir el fred de les meves galtes.
En el bressol de la meva mare tot és fosc
però no tinc pas fred
perquè la seva abraçada és tota la calor que necessito
per viure abans que sigui prou gran per veure el sol sortir.
Els meus avis m’avisen de les aventures que viurem plegats,
que anirem a la mar a pescar,
que li desitjarem una dolça nit a la lluna plena
tot menjant unes sardines a la planxa.
En el bressol de la meva mare tot és fosc com la nit
però ella sempre em desitja una dolça nit,
com si fos la seva lluna plena,
mentre no sigui prou gran per veure el sol sortir.
Quan sigui prou gran i hagi vist el sol sortir
li diré a la meva mare que amb el seu estima no hauria existit.
i em diu que encara sóc massa petit per veure el sol sortir,
de moment només el veig en somnis i ell també em canta.
Desitja tingui el mateix somriure que el meu pare,
sent així sempre seria estiu
i amb la seva alegria les flors riurien durant tot l’any.
En el bressol de la meva mare tot és fosc
però no tinc pas por a la foscor
perquè la seva veu és tota la llum que necessito
per viure abans que sigui prou gran per veure el sol sortir.
El meu pare m’explica les gestes dels seus herois de còmic,
diu que jo també seré com ells,
que lluitaré contra tota injustícia i
que d’aquesta manera aconseguiré una bella xicota
amb la qual podré compartir tota la meva vida,
com ell amb la meva mare.
En el bressol de la meva mare tot és fosc
però no m’espanten pas els enemics
perquè la seva valentia és tota la força que necessito
per lluitar abans que sigui prou gran per veure el sol sortir
Les meves àvies em comprem ja garlandes pel proper Nadal,
diuen que amb els temps que corren
un rei ha d’anar ben mudat als banquets
i que les gruixudes bufandes faran la seva funció
de fer fugir el fred de les meves galtes.
En el bressol de la meva mare tot és fosc
però no tinc pas fred
perquè la seva abraçada és tota la calor que necessito
per viure abans que sigui prou gran per veure el sol sortir.
Els meus avis m’avisen de les aventures que viurem plegats,
que anirem a la mar a pescar,
que li desitjarem una dolça nit a la lluna plena
tot menjant unes sardines a la planxa.
En el bressol de la meva mare tot és fosc com la nit
però ella sempre em desitja una dolça nit,
com si fos la seva lluna plena,
mentre no sigui prou gran per veure el sol sortir.
Quan sigui prou gran i hagi vist el sol sortir
li diré a la meva mare que amb el seu estima no hauria existit.
Laura Jacas Díaz
(Vilanova i la Geltrú, 1992)
El bressol de la meva mare
Referència:
Jacas Díaz, Laura. El bressol de la meva mare. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada