Diamants obscurs
Uns diamants brillants i obscurs,
es van creuar amb un glacial,
desprenent un raig de llum,
el va desfer a l’instant.
On s’havia d’imaginar,
temporal de llamps i trons,
que un arbre tant formós,
hagués pogut brotar.
Després sorgiren les flors,
entre branques abraçades,
germinant poc a poc,
l’amor més fort.
Ni tempestes ni huracans,
ni volcans ni terratrèmols,
seran capaços d’esfondrar,
tal passió, nostres arrels.
es van creuar amb un glacial,
desprenent un raig de llum,
el va desfer a l’instant.
On s’havia d’imaginar,
temporal de llamps i trons,
que un arbre tant formós,
hagués pogut brotar.
Després sorgiren les flors,
entre branques abraçades,
germinant poc a poc,
l’amor més fort.
Ni tempestes ni huracans,
ni volcans ni terratrèmols,
seran capaços d’esfondrar,
tal passió, nostres arrels.
Dolça Dolset Cabiscol
(Lleida, 1979)
Diamants obscurs
Referència:
Dolset Cabiscol, Dolça. Diamants obscurs. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada