"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

De conte abandonat
(Fidel Picó)

De conte abandonat


M’abandonen els Déus del teu cos
i llisco per de la cresta de l’onada negra
que em du a la platja de còdols covards
on tu t’absentes:
viatge amb un final de probable solitud
com pedra rendida a les malmeses rases de la feina.

Miro el teu mar de pèrdues,
alço insípids somnis de broma:
viatge amb un final d’isolament.
Enllaç desnerit, vincle apocat d’esbarzers
que un cretí deïfica; em barro el pas.
Talment aquella infantesa de dèdals sense sortida,
alço sinuoses sendes de glòria virtual.
M’aixoplugo dins la cloïssa amb sorra als ulls,
em perdo dins la fosca dels teus túnels feréstecs.
M’amago o em segrestes.

Crido sense cridar, callo callant,
em flagel·lo per basarda crònica,
cruel atzur amb taques negres,
immòbil, no responc davant el jutge.
M’enfonso; viatge amb final de silenci eclesiàstic:
sense tu, amb el teu mar;
només les magres partícules del que queda de mi.
On són els bocins d’esperança ?,
escampats, esgotats, invisibles...
jauen al pòsit de la fossa més profunda
o, com sorra abatuda, romanen
a la platja dels condemnats.
Viatge clos amb un final de conte abandonat.

Fidel Picó
(Barcelona, 1968)
De conte abandonat


Referència:
Picó, Fidel. De conte abandonat. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]