"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Crepuscle tardoral
(Lleonard del Rio i Campmajó)

Crepuscle tardoral


Es bada el mar. Respires el silenci
del temps que fuig estoic, impertorbable.
El cel rogent s’estén a l’horitzó.
Alena un sol poruc, covat i dèbil
besant el rostre transparent de l’aigua.
Hi ha una pau fugissera que encomana,
camins de llibertat, corriols d’encant,
d’escuma i prodigiosa fantasia,
vers uns confins recòndits i secrets.
La claror irisada de la tarda
s’escola poc a poc, calladament.

Garbineja Eòl assedegat
de fúria i frenesí.
Balandregen vaixells. Sondrollen veles
que espeteguen inflades i alteroses,
i la platja esdevé un gran desconcert.

Al caliu del capvespre mor el dia
i un cel ataronjat pinta el crepuscle
de llum i de color cadenciosos.
Oracle fascinant d’una bellesa,
que s’ofrena a l’esclat més insondable.

El mar és seductor, és sensual...
Embruix de sentiments i de mirades,
faluga, encisador i sorneguer,
tossut, insidiós i llegendari.
El mar és fantasiós i rampellut,
i dolç i divertit i solacer.
El mar és generós. El mar ho és tot.

Al recer d’una cala solitària,
s’han desfermat uns somnis, abrivats
per un desig, que encén tots els sentits
i els esperona.
Els llavis tenen salabror de mar
– fruita d’estiu, turgent i saborosa –
i els cossos, santuari de l’amor,
s’amaren amb deler abrusador
omplint-se de petons i de moxaines.

Gronxa l’oreig el mar. S’estira l’ombra.
El ventijol empeny, somnis enllà,
la fretura d’un món ple d’esperances.

Lleonard del Rio i Campmajó
(Igualada, 1942)
Crepuscle tardoral


Referència:
Del Rio i Campmajó, Lleonard. Crepuscle tardoral. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]