Compte amb els poetes
DIPLOMA D'HONOR
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH,
Desembre 2010
Malfieu-vos dels poetes. Ells us diran, sovint,
que quan es veu obscur el que abans era clar,
i que quan la llum esclata estovant-nos el cos
és quan cada dia serà com una primavera.
I us oferiran paraules capcioses, regirades,
amb una veu un tant intencionada,
com que l’embriagament no us aboca prou vi, per ventura.
I que quan es deixa de cop la saviesa adquirida,
quan al cos només habiten sentiments
és quan ens bastim amb raó de brises suaus
a l’abast de qualsevol jardí, amb flors de tarongers
marcint-se en gelades plenes de rosada. Incomprensible.
Però feu atenció, perquè després,
afirmant que hi ha mots que trencaran les branques
dels arbres més cimers i poderosos,
cercant figures i paràboles traïdores
i paraules ferides semblants a flors emmetzinades
com baladre amb trista malenconia
de mots enigmàtics per tothom, us pidolaran un xic de glòria.
I us acostumaran, rutinaris com som,
a dies tan patètics de mercat com dilluns o dijous.
Quan així passe, atents. Aneu amb compte.
Afermeu els peus al terra
i foteu-los una imatge ben propera i fàcil, de gest senzill,
aixecant el braç esquerre, dient prou;
si cal, amb puny alçat de rebel·lia. Anàrquic.
Malfie-vos dels poetes.
Quan escriuen, visiten, com Alícia,
països de somni i meravella.
I no ho fan amb mala fe ells, no;
és que ells són així -com diuen els clàssics- ‘per natura’.
que quan es veu obscur el que abans era clar,
i que quan la llum esclata estovant-nos el cos
és quan cada dia serà com una primavera.
I us oferiran paraules capcioses, regirades,
amb una veu un tant intencionada,
com que l’embriagament no us aboca prou vi, per ventura.
I que quan es deixa de cop la saviesa adquirida,
quan al cos només habiten sentiments
és quan ens bastim amb raó de brises suaus
a l’abast de qualsevol jardí, amb flors de tarongers
marcint-se en gelades plenes de rosada. Incomprensible.
Però feu atenció, perquè després,
afirmant que hi ha mots que trencaran les branques
dels arbres més cimers i poderosos,
cercant figures i paràboles traïdores
i paraules ferides semblants a flors emmetzinades
com baladre amb trista malenconia
de mots enigmàtics per tothom, us pidolaran un xic de glòria.
I us acostumaran, rutinaris com som,
a dies tan patètics de mercat com dilluns o dijous.
Quan així passe, atents. Aneu amb compte.
Afermeu els peus al terra
i foteu-los una imatge ben propera i fàcil, de gest senzill,
aixecant el braç esquerre, dient prou;
si cal, amb puny alçat de rebel·lia. Anàrquic.
Malfie-vos dels poetes.
Quan escriuen, visiten, com Alícia,
països de somni i meravella.
I no ho fan amb mala fe ells, no;
és que ells són així -com diuen els clàssics- ‘per natura’.
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
Compte amb els poetes
Referència:
Navarro Bonet, Ramon. Compte amb els poetes. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada