Com pentinar un cavall, al menys, fins la propera albada... (Marc Vidal Solsona)

Com pentinar un cavall, al menys, fins la propera albada...

A Espriu

Lluny de guiar-me
m’enfonsava entre
el teu plor i el meu

les teves nits catàrtiques
moríen de matí
i no teníem esperança...
Pot ser un miratge
però no és
molt menys que res
doncs he trobat
qui m’ha guiat, al menys,
fins la propera albada.

L’ànima alada

I què puc fer
si tot vers que neix
és trist, negre i mort?
Si sobre l’ombra tendra
del record, només veig
ales negre d’eclipsi de sol.


I tu mentrestant……

Cada silenci m’enterra
en un vol al dubte,
un mar d’arena
inabastable m’ofega.

Cada paraula m’eleva
de viatge al plor
un espiral d’esmolalls
inexorable m’arrossega.


Una mirada desconeguda

T’he explicat d’on vinc
o només has llegit
un gest que deia allò
que només jo,
no puc contar-te ?


Pentinant un cavall de matinada

Ales de cavall batien cegues
De veritat mig amagada
Pentinant-les s’adormien
Sota un recer d’albada.
Qui et manava portar el pinte
en la tendra matinada?
Qui va fer-te dolça i aspra
per ferir-me d’enganxada?

Marc Vidal Solsona
(Barcelona, 1980)
Com pentinar un cavall, al menys, fins la propera albada...

Referència:
Vidal Solsona, Marc. Com pentinar un cavall, al menys, fins la propera albada.... Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html