"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Com pentinar un cavall, al menys, fins la propera albada...
(Marc Vidal Solsona)

Com pentinar un cavall, al menys, fins la propera albada...


A Espriu

Lluny de guiar-me
m’enfonsava entre
el teu plor i el meu

les teves nits catàrtiques
moríen de matí
i no teníem esperança...
Pot ser un miratge
però no és
molt menys que res
doncs he trobat
qui m’ha guiat, al menys,
fins la propera albada.

L’ànima alada

I què puc fer
si tot vers que neix
és trist, negre i mort?
Si sobre l’ombra tendra
del record, només veig
ales negre d’eclipsi de sol.


I tu mentrestant……

Cada silenci m’enterra
en un vol al dubte,
un mar d’arena
inabastable m’ofega.

Cada paraula m’eleva
de viatge al plor
un espiral d’esmolalls
inexorable m’arrossega.


Una mirada desconeguda

T’he explicat d’on vinc
o només has llegit
un gest que deia allò
que només jo,
no puc contar-te ?


Pentinant un cavall de matinada

Ales de cavall batien cegues
De veritat mig amagada
Pentinant-les s’adormien
Sota un recer d’albada.
Qui et manava portar el pinte
en la tendra matinada?
Qui va fer-te dolça i aspra
per ferir-me d’enganxada?

Marc Vidal Solsona
(Barcelona, 1980)
Com pentinar un cavall, al menys, fins la propera albada...


Referència:
Vidal Solsona, Marc. Com pentinar un cavall, al menys, fins la propera albada.... Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]