EL RACÓ DE LA POESIA MUSICAL
Vanessa Mies Iborra | "La música és sens dubte un poema." |
A Catalunya, el meu país
Néixer en una terra que em pertany,
i sentir l'orgull d'una llengua
que he après a estimar.
D'un país de només una bandera,
de quatre barres fetes de sang;
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar,
quan el meu cor estima el català.
Néixer en una terra que em pertany
i sentir l'orgull d'una llengua que he après a estimar
d’un país de només una bandera
de quatre barres fetes de sang
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar,
quan el meu cor estima el català
Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
a Catalunya, el meu país.
Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
a Catalunya, el meu país.
Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...
Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...
Quan convé seguem cadenes
fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles
que resten oprimits...
[Als Països Catalans, alcem el somni cap a la llibertat]
A Catalunya, el meu país
Cesk Freixas
Lletra: Marc Freixas – Cesk Freixas
I no us perdeu: La mà dels qui t'esperen (Temps Record, 2009),
que inclou l'èxit La petita rambla del Poble Sec:
Carrers, places i cafès. Anells, taules i cadires. La vida són tots aquests detalls. Les petites i les grans coses, que depenen dels ulls que se les miren, i que no tenen el mateix nom a tot arreu. Obrir una finestra, pintar una porta, notar l'abraçada...
La mà dels qui t'esperen (Temps Record) és el tercer treball discogràfic del cantautor penedesenc Cesk Freixas, després d'editar Set voltes rebel (Bullanga Records, 2005) i El camí cap a nosaltres (RGB Suports, 2007).
En aquest nou recull, hi apareixen nous elements per ajudar-nos a entendre que la cançó d'autor i de protesta és una eina, encara vigent, per explicar històries que surten, inevitablement, de la necessitat de fer preguntes. En aquest nou disc, el cantautor de Riudebitlles (l'Alt Penedès) troba un llenguatge a mig camí de la prosa i la poesia, i reflexiona sobre la realitat més immediata, aquella que conviu amb els problemes, els carrers i les persones. Freixas aposta per un discurs més proper, sempre incisiu, per parlar del país, de l'amor, del treball i de la identitat. Però també dels dubtes i de les desigualtats que els originen. La mà dels qui t'esperen pretén posar damunt la taula la urgència de la presa de consciència, la importància que l'individu, com a actor de la societat, entengui la funció de força del col·lectiu, la necessitat de trobar respostes i no retrocedir en l'intent. Amb la producció i direcció musical de Magí Batalla (Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, Revolta 21) i gravat a Sant Sadurní d'Anoia entre els mesos de juny i octubre de 2009, el tercer disc del de Riudebitlles reafirma i consolida la proposta musical presentada en l'anterior treball, acostant-se, sense prejudicis, a una estètica pop, amb una interessant i polida presència d'elements electrònics, i amb la participació de la banda Els Altres Bandais al complert.
Amb més de cinc anys damunt dels escenaris i més de 500 concerts a les seves espatlles, Cesk Freixas planteja, a qui l'escolti, la necessitat tan antiga de dialogar. Per tot això, potser cal que deixem de parlar de cançó de protesta i comencem a parlar de la cançó de proposta.
La mà dels qui t'esperen (Temps Record) és el tercer treball discogràfic del cantautor penedesenc Cesk Freixas, després d'editar Set voltes rebel (Bullanga Records, 2005) i El camí cap a nosaltres (RGB Suports, 2007).
En aquest nou recull, hi apareixen nous elements per ajudar-nos a entendre que la cançó d'autor i de protesta és una eina, encara vigent, per explicar històries que surten, inevitablement, de la necessitat de fer preguntes. En aquest nou disc, el cantautor de Riudebitlles (l'Alt Penedès) troba un llenguatge a mig camí de la prosa i la poesia, i reflexiona sobre la realitat més immediata, aquella que conviu amb els problemes, els carrers i les persones. Freixas aposta per un discurs més proper, sempre incisiu, per parlar del país, de l'amor, del treball i de la identitat. Però també dels dubtes i de les desigualtats que els originen. La mà dels qui t'esperen pretén posar damunt la taula la urgència de la presa de consciència, la importància que l'individu, com a actor de la societat, entengui la funció de força del col·lectiu, la necessitat de trobar respostes i no retrocedir en l'intent. Amb la producció i direcció musical de Magí Batalla (Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, Revolta 21) i gravat a Sant Sadurní d'Anoia entre els mesos de juny i octubre de 2009, el tercer disc del de Riudebitlles reafirma i consolida la proposta musical presentada en l'anterior treball, acostant-se, sense prejudicis, a una estètica pop, amb una interessant i polida presència d'elements electrònics, i amb la participació de la banda Els Altres Bandais al complert.
Amb més de cinc anys damunt dels escenaris i més de 500 concerts a les seves espatlles, Cesk Freixas planteja, a qui l'escolti, la necessitat tan antiga de dialogar. Per tot això, potser cal que deixem de parlar de cançó de protesta i comencem a parlar de la cançó de proposta.
Pàgina oficial:
[ www.ceskfreixas.cat ]
ooO0Ooo
Selecció de: Vanessa Mies Iborra
Referència:
Freixas, Cesk.
A Catalunya, el meu país.
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

Lo Càntich - Número 6
Odissea, 2010
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Força, Cesk! Guapo!
Anna.
Publica un comentari a l'entrada