Capvespre (Joan Seus Cartró)

Capvespre

Capvespre dels meus somnis.
esperances tristes i vanes
que de les soledats alienes ufanes
fan que els dolors no perdonis.

Capvespre que em deixa trist i sol
amb el meu temut despit,
en contra d’un món maleït
que no dóna cap consol.

Capvespre quiet i en silenci
com si no tinguessis vida,
com si no existís ferida,
com si no acceptessis el destí.

Capvespre de la meva vida cansada
que trenques la calma de la nit,
les ànsies adormides del sentit
pel pas del temps que no fa estada.

Capvespre clar que omples de joia
amb la teva dolcesa la meva ànima,
que dorms en braços de qui t’estima
sense mostrar pena ni follia.

Capvespre del meu cor sense termini
que em guareix dels temors ocults,
donant-me un plaer sense ensurts
que trenca el despertà del somni.

Capvespre que omples les valls
adormint, poc a poc, les criatures,
de cansats cossos i malures
que vessa la vida a degotalls.

Capvespre melangiós
com el vell repic de la campana,
que marca la vida llunyana
buscant el son etern i capritxós.

Joan Seus Cartró
(Badalona, 1946)
Capvespre

Referència:
Seus Cartró, Joan. Capvespre. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html