Capvespre (Maria Pallarés Valero)

Capvespre

Els càntics i les llums s`esmortuïren
en el recollit poblet del Pirineu
aquell vespre de tardor
tot ple d`aromes d`antiguitats medievals
i de colors difuminats
pel pas del temps.
La penombra, que arraulida
s`escantella pel cim
fins arribar a la vall distreta,
es desplaça silenciosa
per les superbes natures
feréstegues d`antic,
ara corcades de soca-rel,
amb desaforat delit,
per les mans dels homes de la vila.
La grisor metal·litzada
de les aigües
llueix la lluna
transparent,
bellugadissa
i tremolosa
del capvespre.
Les bromes inquietes
de la nit calmada,
inestables es mouen
sense estralls
sota un silenci inexistent
en la llunyana serralada de ponent.
S`albiren
històries de tradició oral
per sempre sentides
i estimades.
Pocs ancians relaten ara,
arraulits a prop del foc i de les llesques,
les llegendes dels herois i de traïdors
d`aquestes estimades terres.
La foscúria
cau amb indolència
i callen les aus i les arbredes,
els càntics i les llums s`esmortueixen
per tot l`espai fins l`infinit.

Maria Pallarés Valero
(Cornellà, 1955)
Capvespre

Referència:
Pallarés Valero, Maria. Capvespre. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html