Brossa entre cards
Brossa entre cards
Soc una brossa;
Talment una brossa entre cards.
He après l’egoisme,
Als anys de polseguera sentimental.
Davant tos ulls he passat;
Hi he posat,
M’hi he escorregut.
I de què ha servit, vés?
Com sempre, un cop més,
Serà l’avantsala
Del no-res.
Tarot
El carro del sol
Portat per un boig que a l’emperadriu arriba
Un mag li dóna una roda de foc
Perquè la mort dugui l’ermità que a dalt d’una torre habita
L’emperador ret lloa al sacerdot
I a la sacerdotessa mira
La lluna ha fet fora lo sol
I dos enamorats porten una estrellota
Que de la tendra i sàvia temprança és amiga
La roda de foc dels nostres correfocs
L’emperador de la nostra revolució.
Precioses orenetes suavitzen aquesta vesprada grisa.
Que m’ensenyin a orientar-me hauré de dir-les!
La même douceur
El fermall dels Pirineus
ahir obria, avui tanca.
De Niça a Múrcia,
i dels Alps als Pirineus.
A ulls clucs se sent la teva veu.
Per què no estrènyer,
altra volta, lligams tan dolços?
Que’sont? Metecs, aquitans.
Engatjament.de maketos.
Ulls de dona
Els meus ulls són
perillosos com un fusell
Papallones xarrupen de tu,
Més endins.
Flors xuclen
Al vèrtex de la teva posició
Soc una brossa;
Talment una brossa entre cards.
He après l’egoisme,
Als anys de polseguera sentimental.
Davant tos ulls he passat;
Hi he posat,
M’hi he escorregut.
I de què ha servit, vés?
Com sempre, un cop més,
Serà l’avantsala
Del no-res.
Tarot
El carro del sol
Portat per un boig que a l’emperadriu arriba
Un mag li dóna una roda de foc
Perquè la mort dugui l’ermità que a dalt d’una torre habita
L’emperador ret lloa al sacerdot
I a la sacerdotessa mira
La lluna ha fet fora lo sol
I dos enamorats porten una estrellota
Que de la tendra i sàvia temprança és amiga
La roda de foc dels nostres correfocs
L’emperador de la nostra revolució.
Precioses orenetes suavitzen aquesta vesprada grisa.
Que m’ensenyin a orientar-me hauré de dir-les!
La même douceur
El fermall dels Pirineus
ahir obria, avui tanca.
De Niça a Múrcia,
i dels Alps als Pirineus.
A ulls clucs se sent la teva veu.
Per què no estrènyer,
altra volta, lligams tan dolços?
Que’sont? Metecs, aquitans.
Engatjament.de maketos.
Ulls de dona
Els meus ulls són
perillosos com un fusell
Papallones xarrupen de tu,
Més endins.
Flors xuclen
Al vèrtex de la teva posició
Anabel Raluy i López
(Terrassa, 1983)
Brossa entre cards
Referència:
Raluy i López, Anabel.
Brossa entre cards.
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

Lo Càntich - Número 6
Odissea, 2010
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada