"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Bonjour, Breton
(Sandra Domínguez Roig)


L'ART DE LA NIT ETERNA
Sandra Domínguez Roig
Sandra Domínguez Roig
"El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries.
L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veuràs una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar."

Canal du Midi (1)

Bonjour, Breton

Hi ha paratges, que per força han de contenir l'acompliment d'un somni en les seves entranyes, perquè d'altra forma no s'entendria la bellesa que exalten en el seu exterior. Una màgia que se'n desprèn i et polseja d'ocre les espatlles mentre hi transites.

Aquest és el cas del Canal du Midi, que uneix el riu Garona situat a Tolousse i arriba fins al Mediterrani. L'enclavament del que us en parlo, és situat al seu pas per Carcassone.

Cada any sento la necessitat vital de tornar-hi, com la que deu sentir un esperit vagarejant per la que fou la seva llar.

I encara sento la seva veu remorejant pels plataners, que reverencien el pas dels navegants acomboiant les esteles de les barques.

De vegades tanco els ulls, i reverbera la sentor a flors marcides de l'enclusa, i l'aigua efervescent omplint el dic, i gairebé inconscientment, torno a veure els seus ulls negres i espurnejants i el seu somriure esdentegat, el misteri que amagava sota la jaqueta esmorteïda. Sí, ell duia un compendi de totes les històries locals, i potser el que em va atreure d'ell no era altra cosa que certa curiositat infantil. O la seguretat que quan em mirava era nua davant dels seus ulls, una nuesa de sentiments que em delatava a cada gest. Potser només era un ens visible per ell.

El vaig conèixer a la Boulangerie, vàrem anar a comprar el pa, en arribar a la caixa, el senyor del costat va dirigir-se a mi, tot explicant una aventura que vaig intuir devia ser graciosa pel somriure i la vitalitat dels gests, i per empatia, jo assentia amb el cap, i somreia intentant ser-li afí.

Mentrestant ell era al darrere meu, i en marxar el senyor de l'anècdota em preguntà a cau d’orella:
-Tu ne sais pas français?
-Non, je suis catalan -vaig respondre-li jo
-Enchanté, je suis breton.

Vàrem mirar-nos confidents, i rient d’esquitllentes, en percebre jo que ell se n'havia adonat. Aleshores vaig tenir més temps, per observar-lo: anava amb roba vella, duia el cabell llarg, i la barba d'uns dies. Uns ulls negres que no he aconseguit oblidar i una bossa de paper on guardar el vi.

A partir d'aquell moment es convertí en un àngel que m'apareixia entre els plataners, a l'altra llera del riu, o sostenint la corda de la barca mentre s’omplia l'enclusa.

Canal du Midi (2)


A la tornada vaig sentir la seva veu cridant: -Catalaaaaaaaan, ici ma maison!

Vivia en una cabana feta de deixalles, una uralita era el sostre per on vaig imaginar que enfilava la llum de la lluna per les escletxes, pots i llaunes penjant de totes les parets de la cabana, i les mantes mig desfetes pel pas del temps, i els esgarips de traginar-les amunt i avall.

I a cada trobada sentia la seva veu, Bonjour, Catalan!, i jo li responia rient: -Bonjour, Breton!

I mirant aquella cabana a la vora del riu i la seva cara envermellida pel sol, rostides les mans, i els esquinços de la seva indumentària, vaig pensar que a la fi, sabia que se n'havia fet de Huckleberry Finn.

I cada estiu, retorno a l’espera de sentir la veu que em digui: -Bonjour, Catalaaaan!

I quan marxo dic suau i a mitja llum: -Au revoir, Breton!

Hi ha paratges, que per força han de contenir l'acompliment d'un somni en les seves entranyes, perquè d'altra forma no s'entendria la bellesa que exalten en el seu exterior. Una màgia que se'n desprèn i et polseja d'ocre les espatlles mentre hi transites.

Si voleu saber el somni que conté, només cal que us deixeu polsejar d'ocre per la tardor del Canal du Midi, i potser la remor del riu us la confessa com a mi.

Canal du Midi (3)

Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Bonjour, Breton

Fotografies: Canal du Midi
Sandra Domínguez Roig



Referència:
Domínguez Roig, Sandra. Bonjour, Breton. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]