Barrots
Són vidres a la boca els versos que no he dit,
els mots que no t'he escrit tement que els entenguessis.
Ara els escupo tots en rengleres perfectes
sobre paper d'estrassa que plora roig antic.
Germinen les misèries als coàguls de l'ànima
d'on sorgiran demà, vells arbres calcinats.
Barrots de fusta negra, de por irreversible,
silenciosa i perenne. Memòria asfixiant.
Cementiri dels versos que ara per fi descansen.
els mots que no t'he escrit tement que els entenguessis.
Ara els escupo tots en rengleres perfectes
sobre paper d'estrassa que plora roig antic.
Germinen les misèries als coàguls de l'ànima
d'on sorgiran demà, vells arbres calcinats.
Barrots de fusta negra, de por irreversible,
silenciosa i perenne. Memòria asfixiant.
Cementiri dels versos que ara per fi descansen.
Martí Badia Arumí
(Barcelona, 1988)
Barrots
Referència:
Badia Arumí, Jaume. Barrots. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada