![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Amants
Dos àngels baten les seves ales.
Dos papallones embelleixen una exuberant orquídia.
Dos petites porcions de pell s’insinuen en un intent de seduir-se.
Dos rostres es miren sense cap intenció.
Tot d’una, sense saber com,
asseguts en la pedra freda de l’eternitat confusa
es veuen dos porcions unides de lluna.
Dos amants perduts en la fosca,
Com al·legoria, del sol i la lluna;
amants eterns i utòpics,
confonent-se un amb l’altre en certs instants del seu existir.
Dos amants submergits en l’eterna espera,
mouen els dits buscant una tímida complicitat
tancant els ulls, es miren de front,
restant, desenes de quilòmetres enllà...
contemplant la mateixa porció de lluna.
Dos papallones embelleixen una exuberant orquídia.
Dos petites porcions de pell s’insinuen en un intent de seduir-se.
Dos rostres es miren sense cap intenció.
Tot d’una, sense saber com,
asseguts en la pedra freda de l’eternitat confusa
es veuen dos porcions unides de lluna.
Dos amants perduts en la fosca,
Com al·legoria, del sol i la lluna;
amants eterns i utòpics,
confonent-se un amb l’altre en certs instants del seu existir.
Dos amants submergits en l’eterna espera,
mouen els dits buscant una tímida complicitat
tancant els ulls, es miren de front,
restant, desenes de quilòmetres enllà...
contemplant la mateixa porció de lluna.
Xavier Iturbe Escobar
(Barcelona, 1981)
Amants
Referència:
Iturbe Escobar, Xavier. Amants. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada