"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Abraçada a la meva pròpia pell
(Mirian Petit)

Abraçada a la meva pròpia pell

PREMI PLOMA D'OR
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH
Desembre 2010


Las paraulas son de lutz en camin,
que sabon pas se quauqu'un las espera.

[Les paraules són llum en camí,
que no saben si algú les espera.]
Max Rouquette

Abraçada a la meva pròpia pell
nodrida...
castigada pel càstig de l'absència,
amb la voluntat més cívica i ferma:

     Escriurai en la vièlha lenga d'òc
     Aquelas paraulas que m'enebiguèron
     exprimir
     fòrça abans de la miá pròpria naissença
     e glossar la beutat d'una lenga
     brèç de càntics e pesars.


Germans, al sud de les grans muntanyes nevades,
oi que encara m'enteneu?

Són
Paraules rescatades.
Lacòniques. Indesxifrables.

     Tèrra cremada. La pluèja prega.
     Lo temps passa lèu, divergent,
     coma los nívols al cèl de tempèsta.


Són de terra i els meus versos desesperen.

     Mai près que los eveniments advèrses
     e mai alunhada que lo destin que
     condiciona
     tematicas <- - -> afrontadas
     a la siá pròpria subsistència.

     Lo còr es aicí.
     S'alimenta de clams.
     (occitan... provençal...
     lemosin... gascon...)
     Se nodreix de parrabastatges.


Ningú no n'ha de sorprendre's.
Els ecos encara, a les valls i a les muntanyes, ressonen.
Aprofundint.
Entre depuració i polèmica. Paraules.
Amb la dignitat que les conté i les expressa.

     D'una escura densitat.
     Quotidianas. Aparentament inacceptables
     de proximitat e turment. Testimònis.

     Paratz atencion:
     Ploram pas mai per la pèrda del lirisme
     simbolic...


   Ara ja... només... busquem poetes.

Mirian Petit
(Perpinyà, 1953)
Abraçada a la meva pròpia pell


Referència:
Petit, Mirian. Abraçada a la meva pròpia pell. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

16 [ Comentar aquesta entrada ]:

Anna Garcia Garay ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:51): felicitats a tothom, organitzadors, participants i guanyadors/es!!!! :)

Celia Ras ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:51) enhorabona1

Anna Gassull Julià ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:52): Enhorabona als premiats! Felicitats als organitzadors! Ei, que sóc finalista... poca broma !!!

Txema Anguera ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:53): Felicitats a tothom i gràcies.

Ana Moya ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:53): Felicitats i fins aviat!

Montse Assens ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:55): Felicitats a tothom!!!Gràcies als organitzadors per aquesta esplèndida tasca que feu!!! Enhorabona a la guanyadora!!!
Gràcies per aquesta estona tan agradable!!!
petons i abraçades a repartir...
pd- i vaig a fer el sopar sinó ma filla al final... es queixarà...:)

Antoni Casals Pascual ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:56): Gran iniciativa i gran dosi de complicitat entre autors. Enhorabona als premiats i ens seguim llegint tots plegats!

Calisero Antoni ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:56): Moltes Felicitats, Mirian.!!!!!!!!!!!!!

Lourdes Sensarrich Roset ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:58): Mirian, moltissimes felicitats!!! de part del marc freixas

Empar Sáez ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:58): Moltes felicitats a tots, i enhorabona a la guanyadora, Mirian Petit, un grandíssim poema, em va encantar, una abraçada!!!

Ferran d'Armengol ha dit...

x facebook (19 desembre a les 21:58): Moltes felicitats, un gran poema Mirian!!!!!

Núria Viñas ha dit...

x facebook (19 desembre a les 22:00): Moltes felicitats a la guanyadora i a tots els premiats i finalistes. Felicitats també als organitzadors del Premi, molt original i entretingut. Moltes Gràcies!

Montserrat Lloret Perxachs ha dit...

x facebook (19 desembre a les 22:03): Felicitats Ploma d'Or i gràcies a tots els que ho heu fet possible.

Salud Pla Girbes ha dit...

x facebook (19 desembre a les 22:10): Felicitats i enhorabona a la guanyadora!!!

Anna Rispau ha dit...

x facebook (Anna Rispau): Moltes felicitats a tots!!! Enhorabona a la guanyadora i a tots els altres.
El més important és que tots ens sentim guanyadors en complicitat, vencedors per participar en aquesta gran iniciativa, orgullosos de la gran tasca que feu els de Lo ...Càntich...
PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!!!

Maria Rosa García Zellweger ha dit...

x facebook (20 desembre a les 00:03): Enhorabona a tots els participants. Ha estat un honor portar endavant aquesta convocatòria. Em sembla que encara no ens adonem del que estem fent entre tots. Felicitacions a la Mirian Petit, que des de la Catalunya Nord ha participat al certamen, obtenint el Primer Premi per voluntat del jurat format pels mateixos autors i autores. I moltes, moltes felicitats a la resta de premiats. La gala ha estat magnífica. Toni: ets un crack !!!!

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]