![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Abraçada a la meva pròpia pell
PREMI PLOMA D'OR
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH
Desembre 2010
Las paraulas son de lutz en camin,
que sabon pas se quauqu'un las espera.
[Les paraules són llum en camí,
que no saben si algú les espera.]
Max Rouquette
que sabon pas se quauqu'un las espera.
[Les paraules són llum en camí,
que no saben si algú les espera.]
Max Rouquette
Abraçada a la meva pròpia pell
nodrida...
castigada pel càstig de l'absència,
amb la voluntat més cívica i ferma:
Escriurai en la vièlha lenga d'òc
Aquelas paraulas que m'enebiguèron
exprimir
fòrça abans de la miá pròpria naissença
e glossar la beutat d'una lenga
brèç de càntics e pesars.
Germans, al sud de les grans muntanyes nevades,
oi que encara m'enteneu?
Són
Paraules rescatades.
Lacòniques. Indesxifrables.
Tèrra cremada. La pluèja prega.
Lo temps passa lèu, divergent,
coma los nívols al cèl de tempèsta.
Són de terra i els meus versos desesperen.
Mai près que los eveniments advèrses
e mai alunhada que lo destin que
condiciona
tematicas <- - -> afrontadas
a la siá pròpria subsistència.
Lo còr es aicí.
S'alimenta de clams.
(occitan... provençal...
lemosin... gascon...)
Se nodreix de parrabastatges.
Ningú no n'ha de sorprendre's.
Els ecos encara, a les valls i a les muntanyes, ressonen.
Aprofundint.
Entre depuració i polèmica. Paraules.
Amb la dignitat que les conté i les expressa.
D'una escura densitat.
Quotidianas. Aparentament inacceptables
de proximitat e turment. Testimònis.
Paratz atencion:
Ploram pas mai per la pèrda del lirisme
simbolic...
Ara ja... només... busquem poetes.
nodrida...
castigada pel càstig de l'absència,
amb la voluntat més cívica i ferma:
Escriurai en la vièlha lenga d'òc
Aquelas paraulas que m'enebiguèron
exprimir
fòrça abans de la miá pròpria naissença
e glossar la beutat d'una lenga
brèç de càntics e pesars.
Germans, al sud de les grans muntanyes nevades,
oi que encara m'enteneu?
Són
Paraules rescatades.
Lacòniques. Indesxifrables.
Tèrra cremada. La pluèja prega.
Lo temps passa lèu, divergent,
coma los nívols al cèl de tempèsta.
Són de terra i els meus versos desesperen.
Mai près que los eveniments advèrses
e mai alunhada que lo destin que
condiciona
tematicas <- - -> afrontadas
a la siá pròpria subsistència.
Lo còr es aicí.
S'alimenta de clams.
(occitan... provençal...
lemosin... gascon...)
Se nodreix de parrabastatges.
Ningú no n'ha de sorprendre's.
Els ecos encara, a les valls i a les muntanyes, ressonen.
Aprofundint.
Entre depuració i polèmica. Paraules.
Amb la dignitat que les conté i les expressa.
D'una escura densitat.
Quotidianas. Aparentament inacceptables
de proximitat e turment. Testimònis.
Paratz atencion:
Ploram pas mai per la pèrda del lirisme
simbolic...
Ara ja... només... busquem poetes.
Mirian Petit
(Perpinyà, 1953)
Abraçada a la meva pròpia pell
Referència:
Petit, Mirian. Abraçada a la meva pròpia pell. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
16 [ Comentar aquesta entrada ]:
x facebook (19 desembre a les 21:51): felicitats a tothom, organitzadors, participants i guanyadors/es!!!! :)
x facebook (19 desembre a les 21:51) enhorabona1
x facebook (19 desembre a les 21:52): Enhorabona als premiats! Felicitats als organitzadors! Ei, que sóc finalista... poca broma !!!
x facebook (19 desembre a les 21:53): Felicitats a tothom i gràcies.
x facebook (19 desembre a les 21:53): Felicitats i fins aviat!
x facebook (19 desembre a les 21:55): Felicitats a tothom!!!Gràcies als organitzadors per aquesta esplèndida tasca que feu!!! Enhorabona a la guanyadora!!!
Gràcies per aquesta estona tan agradable!!!
petons i abraçades a repartir...
pd- i vaig a fer el sopar sinó ma filla al final... es queixarà...:)
x facebook (19 desembre a les 21:56): Gran iniciativa i gran dosi de complicitat entre autors. Enhorabona als premiats i ens seguim llegint tots plegats!
x facebook (19 desembre a les 21:56): Moltes Felicitats, Mirian.!!!!!!!!!!!!!
x facebook (19 desembre a les 21:58): Mirian, moltissimes felicitats!!! de part del marc freixas
x facebook (19 desembre a les 21:58): Moltes felicitats a tots, i enhorabona a la guanyadora, Mirian Petit, un grandíssim poema, em va encantar, una abraçada!!!
x facebook (19 desembre a les 21:58): Moltes felicitats, un gran poema Mirian!!!!!
x facebook (19 desembre a les 22:00): Moltes felicitats a la guanyadora i a tots els premiats i finalistes. Felicitats també als organitzadors del Premi, molt original i entretingut. Moltes Gràcies!
x facebook (19 desembre a les 22:03): Felicitats Ploma d'Or i gràcies a tots els que ho heu fet possible.
x facebook (19 desembre a les 22:10): Felicitats i enhorabona a la guanyadora!!!
x facebook (Anna Rispau): Moltes felicitats a tots!!! Enhorabona a la guanyadora i a tots els altres.
El més important és que tots ens sentim guanyadors en complicitat, vencedors per participar en aquesta gran iniciativa, orgullosos de la gran tasca que feu els de Lo ...Càntich...
PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!!!
x facebook (20 desembre a les 00:03): Enhorabona a tots els participants. Ha estat un honor portar endavant aquesta convocatòria. Em sembla que encara no ens adonem del que estem fent entre tots. Felicitacions a la Mirian Petit, que des de la Catalunya Nord ha participat al certamen, obtenint el Primer Premi per voluntat del jurat format pels mateixos autors i autores. I moltes, moltes felicitats a la resta de premiats. La gala ha estat magnífica. Toni: ets un crack !!!!
Publica un comentari a l'entrada