"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Tardor oberta»

Pura Maria García

Tardor oberta... (Montserrat Lloret)
"Tardor oberta..."
Montserrat Lloret


Tardor oberta


Vaig ignorar,
vaig témer,
vaig caminar a les palpentes
per la senda més oberta
de la plana de la vida.
Compartia el sigil de les ombres
quan van desitjar ocultar-se darrere la llum.
Vaig véncer la sordera
que recobria les respostes dels hòmens sense veu,
dels injustos, dels xarlatans,
dels propensos a oblidar com som d’ínfims.
Vaig obrir la tardor,
desoint els consells de profetes i erudits,
a un llarg adéu
que va finalitzar quan la teua esquena
va girar la matinada de la nit.
Vaig deixar el que altres
hagueren arreplegat sense dubtar-ho.
amb les llunes de les palmes de les seues mans
i vaig pendre, mentres tots dubtaven dels meus somnis,
el xicotet, el sensible, el plor i el bes,
el somriure que no desitja ser mai carcallada,
el dolorós, però cert, el subtil,allò lleu.
Vaig preferir el vell tapís de sorra que és la mar
a les estores caduques de la mentida,
un peix al ram més alt de gladiols,
la teua boca a les més belles melodies.
Vaig acabar mirant al món amb mil ulls distints
o era el món qui mirava les meues pupil·les?


Pura Maria García
(Benejúzar, Alacant, 1963)
«Tardor oberta»

Il·lustració:
"Tardor oberta..."
Montserrat Lloret
(Barcelona, 1954)


Referència:
García, Pura Maria.
«Tardor oberta».
Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.
Octubre, 2010.
ISSN 2014-3036

Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]