Tarda de juliol a Sète (Núria Viñas Pujolràs)

Tarda de juliol a Sète

Bella ciutat de blanc i de blau
amb bells canals creuant-la.
Ciutat festiva aquest juliol
on la gent xala amb curses
de remers pel gran canal.
Rere el canal, a la plaça,
els poetes reciten
damunt l’entarimat
poesia viva, amb gust de marinada,
poesia que mai mor.
Lorca parla en francès.
Sento Grenade i em commou.
La gent s’atura i escolta
la veu clara, precisa del poeta.
I mentre Lorca parla
sento la fiblada de l’insigne Valéry
i el Cementiri Marí,
“Le cimetière marin”
on dorm plàcida la veu que canta
l’existència des del Mont Saint Clair.
El bell cementiri mira solemne el mar,
amb tombes bressades pel mestral
i remor de blau Mediterrani,
immensament bell, tranquil
aquesta tarda d’estiu.
Al canal continua la cridòria
i a dalt la calma persisteix.
Entre dels dos espais,
la poesia,
la poesia que fa palpitar la vida
de qui l’estima, la sent, la viu...

Núria Viñas Pujolràs
(Girona, 1959)
Tarda de juliol a Sète

Referència:
Viñas Pujolràs, Núria. Tarda de juliol a Sète. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html