![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
"Sol de tardor..."
Montserrat Lloret
Sol de tardor
Sol de tardor, la teva sinèrgia em feu baixar del cel quan bastires el teu zenit, erm de sobrietat.
Sol de tardor, ets brillant! I al migdia ets esplendorós!
Fas el goig de les coses que il·lumines.
Ets taciturn i el teu esforç és lloable durant aquesta temporada.
Quan arribes tothom et rep amb afalacs.
Sol de tardor, venero el teu oportunisme.
Em salves de l’obnubilació i del meu cor agrest i foragitat.
Descobreixes els detalls que oculten les presses i el nerviosisme.
Ets un senyal de maduresa de l'any.
Sol de tardor, la teva absència perllonga l'ànsia de tornar-te a veure.
Quan de sobte... i per sorpresa... apareixes!
Et distingeix el to serè, lúcid i moderat, que es transmet a les persones que de tu en reben la influència.
Dibuixant perspicaçment el contorn de cada objecte, de cada arbre, de cada ésser que habita el planeta.
Sol de tardor, ets reconfortant, no fas calor i la teva claror em posa melangiós.
Has vingut a manifestar-te en pau, a respirar i a signar aquest octubre tardorenc.
Cada cop et fas més breu, però més bell i ornamentat.
Llavors, qui oblida que ets on ets per donar-nos vida a tots nosaltres?
Sol de tardor, en mi creix el sentiment d'immensitat que transmets i així ho faig notori.
Sol de tardor, ets brillant! I al migdia ets esplendorós!
Fas el goig de les coses que il·lumines.
Ets taciturn i el teu esforç és lloable durant aquesta temporada.
Quan arribes tothom et rep amb afalacs.
Sol de tardor, venero el teu oportunisme.
Em salves de l’obnubilació i del meu cor agrest i foragitat.
Descobreixes els detalls que oculten les presses i el nerviosisme.
Ets un senyal de maduresa de l'any.
Sol de tardor, la teva absència perllonga l'ànsia de tornar-te a veure.
Quan de sobte... i per sorpresa... apareixes!
Et distingeix el to serè, lúcid i moderat, que es transmet a les persones que de tu en reben la influència.
Dibuixant perspicaçment el contorn de cada objecte, de cada arbre, de cada ésser que habita el planeta.
Sol de tardor, ets reconfortant, no fas calor i la teva claror em posa melangiós.
Has vingut a manifestar-te en pau, a respirar i a signar aquest octubre tardorenc.
Cada cop et fas més breu, però més bell i ornamentat.
Llavors, qui oblida que ets on ets per donar-nos vida a tots nosaltres?
Sol de tardor, en mi creix el sentiment d'immensitat que transmets i així ho faig notori.
Daniel Ferré Teruel
(Vic, 1973)
«Sol de tardor»
"Sol de tardor..."
Montserrat Lloret
(Barcelona, 1954)
Referència:
Ferré Teruel, Daniel.
«Sol de tardor».
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
ISSN 2014-3036
Ferré Teruel, Daniel.
«Sol de tardor».
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada