"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Salvem els mots:
«Un de Begur»
Josep Pla

Laura Boadas i Galí
Salvem els mots (Laura Boadas i Galí)


«Un de Begur»
Josep Pla

Salvem els mots

EXACTITUD     AMBULANT     ESBLAIMADA     COBRIMENT     NOU    
VAGABUND     AQUILOTADA     CEL·LULOIDE     FILFERRO
    
COIXINERA    CORBATA     TALL     ESGAVELLADA


Un de Begur

D'entre la infinitat de persones que passsaren pel mas Pla en temps de la meva adolescència, la memòria m'ha conservat el record de dos homes amb una exactitud singular.
A l'estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d'una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l'havien bullit o almenys que l'interessat havia de tnir un cobriment de cor d'un moment a l'altre. Anava pel món portant per tot equipatge un violí enfundat en una coixinera de drap de casa. Malgrat ésser un vagabund -i un vagabund de l'escola més antiga i aquilotada- anava relativament ben vestit, i això sembla qu eli era, en certa manera, imposat per l'ofici que feia: voltava per les masies, pels llogarrets i vilatges i el llogaven per tocar l'instrument en dies de festa assenyalada o per amenitzar els casaments i bateigs que es feien a les cases. Portava un barret de palla amb una ampla cinta negra, coll de cel·luloide, punys rodons i una corbata verda, muntada sobre una estructura de filferro penjada al botó de la nou. Quan anava de camí, però, aquesta corbata se la treia, l'embolicava amb un tall de paper i la guardava molt ben plegada a la butxaca. Només les sabates enormes i polsoneres que portaven donaven una idea de la seva mida insegura i esgavellada.

Josep Pla
(Palagrugell, 1897 - Llofriu, 1981)
Un de Begur (fragment)

Selecció de: Laura Boadas i Galí


Referència:
Pla, Josep.
«Un de Begur».
A: Salvem els mots
Boadas i Galí, Laura.
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
ISSN 2014-3036

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]