![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Salvem els mots
EXACTITUD AMBULANT ESBLAIMADA COBRIMENT NOU
VAGABUND AQUILOTADA CEL·LULOIDE FILFERRO
COIXINERA CORBATA TALL ESGAVELLADA
Selecció de: Laura Boadas i Galí
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
EXACTITUD AMBULANT ESBLAIMADA COBRIMENT NOU
VAGABUND AQUILOTADA CEL·LULOIDE FILFERRO
COIXINERA CORBATA TALL ESGAVELLADA
Un de Begur
Josep Pla
(Palagrugell, 1897 - Llofriu, 1981)
Un de Begur (fragment)
D'entre la infinitat de persones que passsaren pel mas Pla en temps de la meva adolescència, la memòria m'ha conservat el record de dos homes amb una exactitud singular.
A l'estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d'una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l'havien bullit o almenys que l'interessat havia de tnir un cobriment de cor d'un moment a l'altre. Anava pel món portant per tot equipatge un violí enfundat en una coixinera de drap de casa. Malgrat ésser un vagabund -i un vagabund de l'escola més antiga i aquilotada- anava relativament ben vestit, i això sembla qu eli era, en certa manera, imposat per l'ofici que feia: voltava per les masies, pels llogarrets i vilatges i el llogaven per tocar l'instrument en dies de festa assenyalada o per amenitzar els casaments i bateigs que es feien a les cases. Portava un barret de palla amb una ampla cinta negra, coll de cel·luloide, punys rodons i una corbata verda, muntada sobre una estructura de filferro penjada al botó de la nou. Quan anava de camí, però, aquesta corbata se la treia, l'embolicava amb un tall de paper i la guardava molt ben plegada a la butxaca. Només les sabates enormes i polsoneres que portaven donaven una idea de la seva mida insegura i esgavellada.
A l'estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d'una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l'havien bullit o almenys que l'interessat havia de tnir un cobriment de cor d'un moment a l'altre. Anava pel món portant per tot equipatge un violí enfundat en una coixinera de drap de casa. Malgrat ésser un vagabund -i un vagabund de l'escola més antiga i aquilotada- anava relativament ben vestit, i això sembla qu eli era, en certa manera, imposat per l'ofici que feia: voltava per les masies, pels llogarrets i vilatges i el llogaven per tocar l'instrument en dies de festa assenyalada o per amenitzar els casaments i bateigs que es feien a les cases. Portava un barret de palla amb una ampla cinta negra, coll de cel·luloide, punys rodons i una corbata verda, muntada sobre una estructura de filferro penjada al botó de la nou. Quan anava de camí, però, aquesta corbata se la treia, l'embolicava amb un tall de paper i la guardava molt ben plegada a la butxaca. Només les sabates enormes i polsoneres que portaven donaven una idea de la seva mida insegura i esgavellada.
Josep Pla
(Palagrugell, 1897 - Llofriu, 1981)
Un de Begur (fragment)
Selecció de: Laura Boadas i Galí
Referència:
Pla, Josep.
«Un de Begur».
A: Salvem els mots
Boadas i Galí, Laura.
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
ISSN 2014-3036
Pla, Josep.
«Un de Begur».
A: Salvem els mots
Boadas i Galí, Laura.
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada