Quimera
Ja t’has vist involucrat sense tu voler-ho,
però tinc un onatge
que viatja dins meu
amb les ales desplegades
i sense demanar permís.
Tinc papallones que et parlen
com l’esbós més immadur.
I no és bo donar llum verda
a coses que no existeixen
perquè, en realitat, ets un poema
que no s’ha escrit mai.
Ni tan sols tu has olorat l’essència dels teus versos.
Però tot i així sóc amant
d’allò que no he pensat encara
sinó rebut a la pell.
Si els meus pèls dreçats
fossin suficients per desfer
la teranyina de color confós,
et besaria com es besen
les estrelles i les idees.
però tinc un onatge
que viatja dins meu
amb les ales desplegades
i sense demanar permís.
Tinc papallones que et parlen
com l’esbós més immadur.
I no és bo donar llum verda
a coses que no existeixen
perquè, en realitat, ets un poema
que no s’ha escrit mai.
Ni tan sols tu has olorat l’essència dels teus versos.
Però tot i així sóc amant
d’allò que no he pensat encara
sinó rebut a la pell.
Si els meus pèls dreçats
fossin suficients per desfer
la teranyina de color confós,
et besaria com es besen
les estrelles i les idees.
Laia Teixidó Casanovas
(Barcelona, 1985)
Quimera
Referència:
Teixidó Casanovas, Laia. Quimera. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada