![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Postal de nit
ACCÈSIT
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH,
Desembre 2010
Pell i pell, mans i mans, llavis i llavis
i la febre que vincla les esquenes
i encara el panteixar i el gust de sal i
la dansa dels dos cossos que gemeguen.
Damunt la flor, la boca es fa carícia
i la llengua repica i escriu flames
en el bec arborat, i ara les nimfes
es fan ritme i cançó, perfum i onada.
I un sospir creix i creix fins que espetega
en la nit dels llençols. Els dits s’abracen
mentre el crit es fa carn. L’ombra, de seda,
és tot caliu, i llum, i foc i brasa.
Vol navegar el llagut. La vela estesa
demana cops de mar, batecs d’onades
i la flaire i la veu i la fal·lera
del teu cos inflamat arran de platja.
La lluna tanca els ulls mentre s’allunya
i un estel, roig i groc, estén les ales
per acotxar els dos cors que s’estarrufen,
curulls d’amor, mentre s’encén l’albada.
i la febre que vincla les esquenes
i encara el panteixar i el gust de sal i
la dansa dels dos cossos que gemeguen.
Damunt la flor, la boca es fa carícia
i la llengua repica i escriu flames
en el bec arborat, i ara les nimfes
es fan ritme i cançó, perfum i onada.
I un sospir creix i creix fins que espetega
en la nit dels llençols. Els dits s’abracen
mentre el crit es fa carn. L’ombra, de seda,
és tot caliu, i llum, i foc i brasa.
Vol navegar el llagut. La vela estesa
demana cops de mar, batecs d’onades
i la flaire i la veu i la fal·lera
del teu cos inflamat arran de platja.
La lluna tanca els ulls mentre s’allunya
i un estel, roig i groc, estén les ales
per acotxar els dos cors que s’estarrufen,
curulls d’amor, mentre s’encén l’albada.
Josep Fàbrega i Selva
(Súria, 1947)
Postal de nit
Referència:
Fàbrega i Selva, Josep. Postal de nit. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada