Mirada
MENCIÓ ESPECIAL
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH,
Desembre 2010
Asseguda al mur del desig
amb el sabor de xocolata i pa
a les papil·les gastades;
encara veig la nena,
la que saltava a corda sola,
de pressa, de pressa;
mentre la trena i el futur fet núvol
se li desfeien a l’esquena.
A l’esguard de les fades,
vestida amb els colors
dels cromos que picava,
havia desat el món, un atlas obert
enfront d’una pissarra emmascarada de blanc;
entre l’espessor vellutada dels geranis
i el ball odorant de la roba estesa.
Ara que el temps de glaç em desvetlla,
l’he trobada allà on era.
Volia demanar-li que em miri als ulls.
He de saber si puc resistir
la seva mirada d’infant en la meva.
amb el sabor de xocolata i pa
a les papil·les gastades;
encara veig la nena,
la que saltava a corda sola,
de pressa, de pressa;
mentre la trena i el futur fet núvol
se li desfeien a l’esquena.
A l’esguard de les fades,
vestida amb els colors
dels cromos que picava,
havia desat el món, un atlas obert
enfront d’una pissarra emmascarada de blanc;
entre l’espessor vellutada dels geranis
i el ball odorant de la roba estesa.
Ara que el temps de glaç em desvetlla,
l’he trobada allà on era.
Volia demanar-li que em miri als ulls.
He de saber si puc resistir
la seva mirada d’infant en la meva.
Glòria Calafell
(Barcelona, 1947)
Mirada
Referència:
Calafell, Glòria. Mirada. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
2 [ Comentar aquesta entrada ]:
ohhhhh! La descoberta del gris de la maduresa, sentint la melangia de les coses dolces que ens han confegit.
M'encanta.
Sandra D.
Gloria, aquest bonic poema m'ha portat records d'infantesa i m'ha fet pensar en la nena que "totes portem a dins...
una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada