
"Mai no podré oblidar..."
Montserrat Lloret
Mai no podré oblidar...
Cada cop que sento aquella música
sons ancestrals ressonen dins la meva ànima
ecos llunyans em retornen al passat
apropant-me a les sensacions viscudes
despertant antigues passions que mai no podré oblidar.
Encara veig la teva pell bruna
brillant a la llum del sol ponent
el teu front perlat de gotes d’aigua
i la intensitat de la teva mirada
penetrant-me amb innocent gosadia.
Els teus moviments sensuals i felins,
mentre t’apropaves lentament
seduint-me amb silenci.
Dins meu vaig sentir el fregadís de la teva aura
fonent-se amb la meva tan sols uns breus instants.
Ressorts interns van fer que no pogués apartar-me de tu
Per no deixar escapar aquella intensitat d’atracció
que ens va atrapar més enllà de la vida.
Mai no oblidaré aquella nit plena de màgia
en què vas regalar-me la teva innocència
aquella entrega del més preuat per tu.
Sempre sentiré dins meu la teva olor a canyella i espècies
aquells gemecs de plaer que sortien del nostre jo més íntim
aquells sons que formaven melodies ancestrals
despertant en mi, sensacions desconegudes
ecos llunyans portant-me al límit del plaer.
Montserrat Lloret
(Barcelona, 1954)
«Mai no podré oblidar...»
"Mai no podré oblidar..."
Montserrat Lloret
(Barcelona, 1954)
Referència:
Lloret Perxachs, Montserrat.
«Mai no podré oblidar...».
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
ISSN 2014-3036
Lloret Perxachs, Montserrat.
«Mai no podré oblidar...».
Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010.
Desembre, 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
3 [ Comentar aquesta entrada ]:
Gran poema, Montserrat! I aquesta il·lustració ho resumeix tot! M'ha agradat molt. Felicitats!
Gracies Pep.
Hola Montserrat, "Mai" és una paraula molt llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarga..., però pot ser sí que és veritat, tothom tenim un "mai". Un poema profund, ple de pètals d'enyorança, i amb una set de profunditat... M'agrada.
Des del far una abraçada.
onatge
Publica un comentari a l'entrada