![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
L'últim destí
DIPLOMA D'HONOR
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH,
Desembre 2010
Més enllà de l’eclipsi, la foscor
configura els hàbitats més tristos.
Ens vinclem als miratges enganyosos
on hem dipositat desesperances,
i amanyaguem silencis per la por
de perdre una dubtosa coherència.
Ressonen veus del fons del mirall fràgil
que s’ha escardat buscant unes imatges
només presents a una dedicatòria.
I, si al final, només és la demència
l’últim destí a què tot ens aboca?
Retrocedim, cercant un darrer impuls
que ens dugui fins els àmbits respirables
d’on vam fugir al temps de la incertesa.
configura els hàbitats més tristos.
Ens vinclem als miratges enganyosos
on hem dipositat desesperances,
i amanyaguem silencis per la por
de perdre una dubtosa coherència.
Ressonen veus del fons del mirall fràgil
que s’ha escardat buscant unes imatges
només presents a una dedicatòria.
I, si al final, només és la demència
l’últim destí a què tot ens aboca?
Retrocedim, cercant un darrer impuls
que ens dugui fins els àmbits respirables
d’on vam fugir al temps de la incertesa.
Antoni Casals i Pascual
(Barcelona, 1959)
L'últim destí
Referència:
Casals i Pascual, Antoni. L'últim destí. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada