
"Llàgrima de letícia..."
Montserrat Lloret
Llàgrima de letícia
La llàgrima del meu pit
És la teva aigua, el pacte
Signat amb la distància
Per sentir-te propera nit i dia.
I el seu cos cristal·lí
Em serveix de llum i de guia
A través del silenci que deixes
Entre paraula i paraula.
T’escolto i em brilla l’esperit,
Encès per la veu teva:
Ets la flama retrobada
Que converteix les meves cendres
En carn disposada a estimar-te,
A venerar el teu nom i el teu ventre.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Llàgrima de letícia»
"Llàgrima de letícia..."
Montserrat Lloret
(Barcelona, 1954)
Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:
Es desclou la tenebra
Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Llàgrima de letícia».
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.
Octubre, 2010.
ISSN 2014-3036
Servé Galan, Lluís.
«Llàgrima de letícia».
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010.
Octubre, 2010.
ISSN 2014-3036
Disponible en:
http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Lluis, la meva enhorabona.
Un poema bellssim i delicat, de vidre, llum i aigua.
Una abraçada company.
Sandra.
Publica un comentari a l'entrada