Lament a lament
Abraça'm / Abans que la tardor arribi a l'ànima
i em converteixi en nàufraga
del desig sofrent sobre un llençol blau
i d'una nostàlgia / que entra pels porus
ferits
de la meva pell d'ambre.
Abraça'm / No deixis que m’inundi la fractura
dels teus ulls
i de les teves venes de filferro.
Abraça'm / Desterrant el passat
ja descobert
i només un record més lleuger
càlid / humà / tendre / passional
de la teva boca
la teva boca
la teva boca
la teva boca
la teva boca
que em menjo fins l'arrel bes a bes
Lament a lament.
i em converteixi en nàufraga
del desig sofrent sobre un llençol blau
i d'una nostàlgia / que entra pels porus
ferits
de la meva pell d'ambre.
Abraça'm / No deixis que m’inundi la fractura
dels teus ulls
i de les teves venes de filferro.
Abraça'm / Desterrant el passat
ja descobert
i només un record més lleuger
càlid / humà / tendre / passional
de la teva boca
la teva boca
la teva boca
la teva boca
la teva boca
que em menjo fins l'arrel bes a bes
Lament a lament.
Concepción Estruel
(Barcelona, 1952)
Lament a lament
Referència:
Estruel, Concepción. Lament a lament. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada