"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Hi ha ràbia a l'escuma
(Joan Carles Gonzàlez Pujalte)

Hi ha ràbia a l'escuma


1

Hi ha ràbia a l’escuma.
Hi ha un vòmit blanc resignat a ser
l’efímer brot d’una revolta.
Hi ha sal que pugna per ser
sal malgrat la immensitat
de les arenes.

2

El que es tem és la manca
d’ímpetu, l’excessiva serenor
dels centres del garbuix, aquella
quietud del silenci interior
que ens aplana el volum quan
ja el cos no lluita i sura,
no sap, no pot, no vol ja
lluitar amb la bravura immensa,
doncs és l’aposta impossible
de l’home contra l’eternitat
i va davallant lentament cap
a un fons de brutícia, l’únic
que queda, entre restes i ossamenta
de gegants d’altres èpoques
i altres realitats, de la guerra
de cada mortal amb la seva presència.

3

Cercle blau de sal evaporada
en la insensible roca.
El bes torna i torna
sense voler-ho ja l’amant.
Ella ja ni ho nota.

Joan Carles Gonzàlez Pujalte
(Mataró, 1963)
Hi ha ràbia a l'escuma


Referència:
Gonzàlez Pujalte, Joan Carles. Hi ha ràbia a l'escuma Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Sandra D,Roig ha dit...

Va captivar-me el teu poema.
Malgrat el rehust de la pèrdua, Tenia ganes de dir-te una cosa bona.
L'any 2007 vas guanyar l'Antoni Massanell, ho sé perquè jo vaig ser la finalista.
Al micròfon vas dir:-és un honor haver guanyat tenint en compte la qualitat del segon premi-.
Poden semblar protocolàries, però per mi an ser un bany tebi, que refrescava la cremor.
Celebro que almenys els camins atzarosos de la xarxa apleguin els nostres versos al mateix llibre.
I ara si, reconec que ets "fastigosament" bo! :)
una abraçada.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]