"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Foc de tendreses
(Imma Fuster i Tubella)



"Els ponts del Sena"
Marc Chagall


«Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l’ocell del temps i en fixa bé la imatge».

Miquel Martí i Pol

Foc de tendreses

Per mi vau ser com un miratge
—com una onada de frescor—
quan la vostra tendresa em va sorprendre
mentre abocava llàgrimes sagnants
a la vora del Sena.
Jo, amarada de solitud,
vosaltres, de l’amor més bell.
Jo, amb el llast de l’engany, a les palpentes.
i vosaltres amb la mirada neta
com un llac, com l’etern vol d’una au.
I el desig més subtil solcava l’horitzó
com més intens i roig era el bes de la tarda.

... Sols volia que se’m perdés el cor
dins les aigües del riu melangiós
i que tornés de nou a mi,
xop d’històries inconegudes,
però amb el vostre amor vau fer-hi créixer
tornaveus inefables.

Bevíeu del licor de la tendror,
amb la ingent tebiesa dels amants
I us vaig desitjar amb veu callada
que el vostre vincle lluminós,
no esdevingués de pètals coronats
que el vent s’endú,
i que us restés per sempre tatuat
als replecs de la pell i el sentiment.

        ...........................

Un llamp eteri, agosarat,
tot fiblant la nuesa del meu jo
em va recórrer el cos de dalt a baix.
I vaig veure’m en el mirall
interior, pregon, exacte,
que amb menyspreu reflectia
la meva soledat.

        Mentre el Sena esclatava amb foc vibrant.

I abraçant els instants d’infinitud
que com tresors del temps, llampeguejants,
em volien mostrar
que hi ha ponents, però també hi ha albades,
vaig restar muda, isolada,
en aquell jorn llunyà i proper
que servo arrecerat a la memòria.

S’embriagà de sol la meva nit gebrada,
esquinçant l’amargor que m’obsedia.
I és que per mi vau ser
com el més bell miratge
—com un tast de dolçor—
quan entre el núvol gris que m’escortava
vaig veure com naixia, amb timidesa,
la màgica claror d’un tros de cel!

Imma Fuster i Tubella
(Barcelona, 1950)
Foc de tendreses

Il·lustració: "Els ponts del Sena"
Marc Chagall
(Vítebsk, Bielorússia, 1887 – Saint-Paul de Vence, França, 1985)


Referència:
Fuster i Tubella, Imma. Foc de tendreses. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html



Inma Fuster i Tubella (Nascuda al barri del Clot, Barcelona, 1950) és autora de "Poesies de l'ànima" (2003), "Poemes de capvespre" (2004), "Capricis" (2007) -poemes i relats premiats-, i "El poder del silenci" (2010) -poemes i relats premiats-; ha estat guardonada, entre d'altres, amb el primer premi de prosa del sisè concurs literari El Pilar de Vuit (2007), el primer premi del VI Concurs Poètic de Nadales, organitzat per Poesia Viva d’Igualada (2009), la Flor Natural dels V Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat (2009), el tercer premi Antoni Massanel del 17è Concurs de Poesia de Primavera (2009), Flor Natural, Englantina d'Or i Viola d'Argent als Jocs Florals de Lliçà de Vall (havent obtingut, per tant, el Mestratge en Gai Saber), Accèsit a la Flor Natural i a la Viola d'Argent als Jocs Florals de Ciutat Vella de Barcelona, Englantina d'Or als Jocs Florals de Torroja del Priorat, i aquest mateix estiu amb l’Englantina d'Or dels II Jocs Florals de Poesia Viva d'Igualada (2010) i l'Englantina d'Or dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

"En aquest moments no concebo la meva vida sense poder-me expressar mitjançant l’escriptura, essencialment la poesia."

Imma Fuster i Tubella



Benvolguda amiga, gràcies per confiar en Lo Càntich i compartir els teus versos amb tots nosaltres.

Pere Abad i Sorribes


5 [ Comentar aquesta entrada ]:

Sandra D,Roig ha dit...

oh! Imma, he mirat per la vostra secreta mirada, i mhe descobert espia de lamor absent.
Moltes gràcies.
Benvinguda, és preciós.

Elvira Mestres i Cervera ha dit...

Benvolguda Imma Fuster: Ens vàrem conèixer durant el lliurament d'un premi (potser no t'enrecordis, és normal, perquè tothom es dirigia als premiats per felicitar-vos). M'ha fet molta il·lusió llegir el teu poema a Lo Càntich i poder compartir amb tu aquest espai poètic. Només dir-te'n que "foc de tendreses" és un poema PRECIÓS, justament envoltat de "foc" i de "tendresa". I París! oh, París!
Una abraçada vilanovina.

Elvira.

Carme Albanell ha dit...

Una poesia magnífica. Enhorabona, Imma, per la teva gran capacitat d'expressar sentiments

Anònim ha dit...

Hola Imma, ens varem retrobar a la radio,sóc en Rodolfo,dels escolapis,bonissim,és un poema precios,ple de sentiments,una abraçada!

Sergi Pasqual ha dit...

Felicitats Imma. Un poema ple de sentiment i emoció expressades amb la màxima sensibilitat. Una abraçada i sobretot, no deixis de delectar-nos amb la teva poesia.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]