Foc de tendreses (Imma Fuster i Tubella)

"Els ponts del Sena"
Marc Chagall

«Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l’ocell del temps i en fixa bé la imatge».
Miquel Martí i Pol

Foc de tendreses

Per mi vau ser com un miratge
—com una onada de frescor—
quan la vostra tendresa em va sorprendre
mentre abocava llàgrimes sagnants
a la vora del Sena.
Jo, amarada de solitud,
vosaltres, de l’amor més bell.
Jo, amb el llast de l’engany, a les palpentes.
i vosaltres amb la mirada neta
com un llac, com l’etern vol d’una au.
I el desig més subtil solcava l’horitzó
com més intens i roig era el bes de la tarda.

... Sols volia que se’m perdés el cor
dins les aigües del riu melangiós
i que tornés de nou a mi,
xop d’històries inconegudes,
però amb el vostre amor vau fer-hi créixer
tornaveus inefables.

Bevíeu del licor de la tendror,
amb la ingent tebiesa dels amants
I us vaig desitjar amb veu callada
que el vostre vincle lluminós,
no esdevingués de pètals coronats
que el vent s’endú,
i que us restés per sempre tatuat
als replecs de la pell i el sentiment.

        ...........................

Un llamp eteri, agosarat,
tot fiblant la nuesa del meu jo
em va recórrer el cos de dalt a baix.
I vaig veure’m en el mirall
interior, pregon, exacte,
que amb menyspreu reflectia
la meva soledat.

        Mentre el Sena esclatava amb foc vibrant.

I abraçant els instants d’infinitud
que com tresors del temps, llampeguejants,
em volien mostrar
que hi ha ponents, però també hi ha albades,
vaig restar muda, isolada,
en aquell jorn llunyà i proper
que servo arrecerat a la memòria.

S’embriagà de sol la meva nit gebrada,
esquinçant l’amargor que m’obsedia.
I és que per mi vau ser
com el més bell miratge
—com un tast de dolçor—
quan entre el núvol gris que m’escortava
vaig veure com naixia, amb timidesa,
la màgica claror d’un tros de cel!

Imma Fuster i Tubella
(Barcelona, 1950)
Foc de tendreses

Il·lustració: "Els ponts del Sena"
Marc Chagall
(Vítebsk, Bielorússia, 1887 – Saint-Paul de Vence, França, 1985)

Referència:
Fuster i Tubella, Imma. Foc de tendreses. Lo Càntich. N.5. Tardor, 2010. Octubre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/11/lo-cantich-numero-5-tardor-2010.html

---

Inma Fuster i Tubella (Nascuda al barri del Clot, Barcelona, 1950) és autora de "Poesies de l'ànima" (2003), "Poemes de capvespre" (2004), "Capricis" (2007) -poemes i relats premiats-, i "El poder del silenci" (2010) -poemes i relats premiats-; ha estat guardonada, entre d'altres, amb el primer premi de prosa del sisè concurs literari El Pilar de Vuit (2007), el primer premi del VI Concurs Poètic de Nadales, organitzat per Poesia Viva d’Igualada (2009), la Flor Natural dels V Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat (2009), el tercer premi Antoni Massanel del 17è Concurs de Poesia de Primavera (2009), Flor Natural, Englantina d'Or i Viola d'Argent als Jocs Florals de Lliçà de Vall (havent obtingut, per tant, el Mestratge en Gai Saber), Accèsit a la Flor Natural i a la Viola d'Argent als Jocs Florals de Ciutat Vella de Barcelona, Englantina d'Or als Jocs Florals de Torroja del Priorat, i aquest mateix estiu amb l’Englantina d'Or dels II Jocs Florals de Poesia Viva d'Igualada (2010) i l'Englantina d'Or dels Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.

"En aquest moments no concebo la meva vida sense poder-me expressar mitjançant l’escriptura, essencialment la poesia."

Imma Fuster i Tubella

Benvolguda amiga, gràcies per confiar en Lo Càntich i compartir els teus versos amb tots nosaltres.

Pere Abad i Sorribes

---