Envelliment
Els teus ulls de mar bressolen de somriure la platja,
un para-sol voleiant a la brisa, dolça llum
i aire que reviscola, balanceig etern de blau,
condiment de sal que esclata en el regust més dolç.
Així és com és estar amb tu, estimada meva.
Els teus ulls blaus i el teu somriure
m'asserenen. Veure't a tu
em fa sentir viu, sempre feliç
amb la teva companyia bona i dolça.
Així és estar amb tu, estimada meva.
Em mires i em somrius,
m'agrada veure't.
Em sento bé, estic content
de que estiguis amb mi.
No te'n vagis, estimada.
Em mires amb ulls blaus
que són macos.
Que bé que ets aquí.
On dius que vas?
Queda't amb mi... daixonses.
Els ulls...
Són teus?
Ets aquí.
Toca'm,
mare.
Mare...
...
un para-sol voleiant a la brisa, dolça llum
i aire que reviscola, balanceig etern de blau,
condiment de sal que esclata en el regust més dolç.
Així és com és estar amb tu, estimada meva.
Els teus ulls blaus i el teu somriure
m'asserenen. Veure't a tu
em fa sentir viu, sempre feliç
amb la teva companyia bona i dolça.
Així és estar amb tu, estimada meva.
Em mires i em somrius,
m'agrada veure't.
Em sento bé, estic content
de que estiguis amb mi.
No te'n vagis, estimada.
Em mires amb ulls blaus
que són macos.
Que bé que ets aquí.
On dius que vas?
Queda't amb mi... daixonses.
Els ulls...
Són teus?
Ets aquí.
Toca'm,
mare.
Mare...
...
Pere Fornells i Miquel
(Barcelona, 1977)
Envelliment
Referència:
Fornells i Miquel, Pere. Envelliment. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada