Em ve de gust pintar-te (Anna Bertran Pascual)

Em ve de gust pintar-te

Pintarem un quadre amb el teu nom.
Dibuixarem una fèrtil criatura; i una cançó.
Un esbós del teu dolç somriure
i un cercle color roig ple del teu amor pel món.

Amb el pinzell dibuixarem les formes del teu cos
una extravagant silueta que es confon amb escumoses onades
un cos del color de la terra,
un cos fill del mar.
Protegit per una forta i llarga melena bruna
que es desdibuixa quan comença a nedar
i quan surt de l’aigua, es forma a la seva esquena un llarg camí de blanca sal.

Entre la penombra veiem els teus ulls brillar
tenen una llum molt profunda i molt especial
sota les teves llargues pestanyes s’hi guarden els teus ulls i també els teus viatges
i de cop i volta s’omplen de llàgrimes de felicitat.

Un rostre càlid és el teu
i una bonica boca que llança poemes que perduren eternament
de sons aguts i versos curts com un llamp de tempesta.

Amb l’aquarel·la pintarem uns braços ben llargs, extensos,
uns braços infinits, de fet,
que ens estrenyen a tots nosaltres
i ens gronxen.

Traçarem línies simètriques per fer els teus malucs i les teves cames
i finalment la teva unió a aquesta vida, a aquesta terra:
et dibuixarem descalça sobre terra rogenca
on les teves petjades perduraran en el temps
i on el temps serà el més valuós que tindrem.

Penjarem aquesta làmina en el millor racó de casa nostra
allà on els rajos de sol puguin il·luminar-te
perquè tu ets així, una intensa pluja al mes d’Abril.

Anna Bertran Pascual
(Vilanova i la Geltrú, 1983)
Em ve de gust pintar-te

Referència:
Bertran Pascual, Anna. Em ve de gust pintar-te. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html