![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
El pròfug
ACCÈSIT
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH
Desembre 2010
Agusa els sentits, el pròfug.
Enmig de la nit,
avar com un escarritx,
arraulit per no estremir-se
en la incúria,
enfebrat de solitud,
ennuega cada vocable,
sucumbeix i s’inflama per dins,
com una pira.
No es belluga i abjura de l’existència
i el trepig de la dalla
que irromp
per empedrar-li els esborralls
que li flamegen el laberint
de Purkinje.
Els ulls són planícies porpres
amb calitges insomnes i grumolls d’odi,
vels i roquissars, rastres convulsos
que li requisen l’esperança,
hordes irremissibles
que coregen el nom unívoc de la parca,
la invoquen per finir el suplici convuls,
la pruïja que li esgarrapa la volta del crani.
És molt fosc
i no coneix el rostre de qui l’atacona,
la fellonia de qui el sacsa, la sevícia
que l’esbalça i el fa crepitar
damunt la vorera
com un gat espaventat.
A partir d’ara deambularà
pels degotissos de la consciència
ensutjada, com un espectre
entre la indolència de la multitud.
Ell és el pròfug.
Ell és l’ombra que no calia occir.
Enmig de la nit,
avar com un escarritx,
arraulit per no estremir-se
en la incúria,
enfebrat de solitud,
ennuega cada vocable,
sucumbeix i s’inflama per dins,
com una pira.
No es belluga i abjura de l’existència
i el trepig de la dalla
que irromp
per empedrar-li els esborralls
que li flamegen el laberint
de Purkinje.
Els ulls són planícies porpres
amb calitges insomnes i grumolls d’odi,
vels i roquissars, rastres convulsos
que li requisen l’esperança,
hordes irremissibles
que coregen el nom unívoc de la parca,
la invoquen per finir el suplici convuls,
la pruïja que li esgarrapa la volta del crani.
És molt fosc
i no coneix el rostre de qui l’atacona,
la fellonia de qui el sacsa, la sevícia
que l’esbalça i el fa crepitar
damunt la vorera
com un gat espaventat.
A partir d’ara deambularà
pels degotissos de la consciència
ensutjada, com un espectre
entre la indolència de la multitud.
Ell és el pròfug.
Ell és l’ombra que no calia occir.
David Dot i Cervera
(Vilafranca del Penedès, 1971)
El pròfug
Referència:
Dot i Cervera, David. El pròfug. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.
Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada