"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

El pròfug
(David Dot i Cervera)

El pròfug

ACCÈSIT
I PREMI DE POESIA LO CÀNTICH
Desembre 2010


Agusa els sentits, el pròfug.

Enmig de la nit,
avar com un escarritx,
arraulit per no estremir-se
en la incúria,
enfebrat de solitud,
ennuega cada vocable,
sucumbeix i s’inflama per dins,
com una pira.

No es belluga i abjura de l’existència
i el trepig de la dalla
que irromp
per empedrar-li els esborralls
que li flamegen el laberint
de Purkinje.

Els ulls són planícies porpres
amb calitges insomnes i grumolls d’odi,
vels i roquissars, rastres convulsos
que li requisen l’esperança,
hordes irremissibles
que coregen el nom unívoc de la parca,
la invoquen per finir el suplici convuls,
la pruïja que li esgarrapa la volta del crani.

És molt fosc
i no coneix el rostre de qui l’atacona,
la fellonia de qui el sacsa, la sevícia
que l’esbalça i el fa crepitar
damunt la vorera
com un gat espaventat.

A partir d’ara deambularà
pels degotissos de la consciència
ensutjada, com un espectre
entre la indolència de la multitud.

Ell és el pròfug.
Ell és l’ombra que no calia occir.

David Dot i Cervera
(Vilafranca del Penedès, 1971)
El pròfug


Referència:
Dot i Cervera, David. El pròfug. Lo Càntich. N.6. Odissea, 2010. Desembre, 2010.

Disponible en: http://www.locantich.cat/2010/12/lo-cantich-numero-6-odissea-2010.html

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]